L'error de l'assassí dels escacs

Per primera vegada en l'actual temporada de la sèrie 'Nit i dia '(TV-3), l'assassí Benet Muntada (Josep Maria Pou) no executa el treball que se n'espera. O sigui, s'apiada, deixa lliure, no elimina, la jove advocada Carmen García (Mar Ulldemolins), a qui ha de matar per ordre del corrupte polític i exconseller Martí Miró (Ramon Fontserè). Quan el Benet està a punt d'executar la Carmen, i sent de la seva boca que està embarassada, de cop i volta li entra un estrany remordiment. Dubta. Pensa. I acaba deixant-la anar. ¡Ah! És un cop de guió heterodox. No encaixa amb l'atractiva i recargolada personalitat d'aquest liquidador per compte aliè, que ja ha comès diversos crims amb meticulositat pulcra i perfecta. Els guionistes li han dibuixat a Pou un personatge excel·lent. Un paper que ell interpreta amb virtuosa orfebreria escènica. Llibreter, gran lector, consumat jugador d'escacs i assassí d'impecable perfecció, el Benet és el vehicle perfecte per al lluïment de Pou. El broda. Aquelles trobades d'escacs amb la Lia (Diana Ollé), la nena a qui li ensenya el desenvolupament de grans partides històriques, com la 'immortal' de Byrne contra Fisher del 1956, per exemple,i l'adverteix aprofundint en la relativitat del concepte de victòria i de derrota: «¿De qui és obra tanta bellesa? ¿Creus que només és obra del guanyador? ¿O de tots dos?». Aquells diàlegs amb la Carmen, a qui ha de matar, i que mentre viatgen en cotxe reciten Gramsci de memòria. ¡Ahh! Aquesta sèrie ha fet sobre el Benet un disseny exquisit. I Pou ho ha metabolitzat prodigiosament. La seva relació amb la prostituta Wendy (Mima Riera) és una altra filigrana. Una espècie de rara 'delikatessen', lúcida, culta, malaltissa i d'enorme atracció. Cada vegada que la visita com a client, li recita un poeta. Aquesta setmana, la 'Cançó de bressol', de Vicent Andrés Estellés. I la Wendy, agraïda, després d'escoltar allò de «la llimera i la parra i la flor del taronger», exclama emocionada «Avui no et cobraré!».

Davant un disseny d'assassí tan perfecte, i davant una interpretació tan afinada i intensa, és arriscat aquest últim cop de guió. No sé si per a una víctima com la Carmen resulta d'algun consol que qui et vulgui assassinar sigui una criatura tan extraordinària i refinada com el Benet. Però que et deixi lliure segurament és pitjor. Sempre estarà a l'aguait. Si alguna cosa sap el Benet, perfectament, és que deixar inconclús un escac i mat en els escacs, és un immens error.