PDECat: ¿oposició o presó?

El fet que la Generalitat hagi declarat desert el concurs per a la compra de les urnes que, previsiblement, han de ser usades en el referèndum de l’1 d’octubre, i particularment les molt poc convincents explicacions de les conselleres Munté i Borràs, que fonamentalment han al·legat defectes de forma, han generat cert malestar entre alguns sectors de l’independentisme. Aquests sectors,  que tendeixen a oblidar amb facilitat el fet que, de moment, el PDECat és l’únic partit que té dirigents inhabilitats pel procés, dubten sobre si aquests defectes de forma han sigut fortuïts o si bé han sigut provocats i per tant responen a una acció deliberada per part d’aquest partit per no celebrar la consulta.

Només el fet de dubtar ja mostra la gran desconfiança d’ERC i la CUP respecte de la disposició del PDECAt per arribar fins al final, tenint en compte que per celebrar un referèndum unilateral és necessari prendre decisions al marge de la legalitat. Aquesta circumstància fa que la celebració d’un referèndum, amb totes les garanties d’acord amb el compromís assumit, sigui poc viable. Qualsevol pas que es faci per fer efectiva la seva celebració, des de la compra d’urnes passant per l’elaboració del cens fins a la creació d'una administració electoral, és susceptible de ser constitutiu de delicte, que en alguns casos, a més a més d’inhabilitació, també podria comportar penes de presó si es demostrés que hi ha hagut malversació de cabals públics. 

UN DILEMA FENOMENAL

Notícies relacionades

El Govern intenta calmar la CUP pel fiasco de les urnes

Rivera declara fracassat el referèndum: "No tenen cens, ni urnes, ni paperetes, ni la llei"

Arribats a aquest punt en què sembla bastant clar que el referèndum amb garanties difícilment es podrà realitzar perquè és il·legal i que qualsevol actuació per aconseguir aquest objectiu impossible pot tenir uns costos altíssims tant a títol individual com col·lectiu, ja que pot comportar la liquidació d’una generació de dirigents, no ha d’estranyar que els diferents partits es plantegin alternatives. I és aquí on l’antiga CDC s’enfronta a un dilema fenomenal. Si continua endavant amb el referèndum potser guanyarà credibilitat a ulls d’uns quants, però ho farà a canvi de dilapidar un bon nombre de dirigents i de quadros de l’administració, alguns dels quals poden fins i tot acabar a la presó. I si oficialment o oficiosament assumeix que seguir endavant pot ser un suïcidi col·lectiu, pot acabar convertint-se en el tonto útil a qui donar-li les culpes i gràcies al qual salvar-se mentre que ERC i la CUP continuen blancs i immaculats, sense necessitat d’haver hagut d’arriscar.

Aquesta última situació portaria unes eleccions després de les quals, el més probable segons les enquestes i atesa la inviabilitat per reeditar la llista única, és que el PDECat acabés a l’oposició. A primera vista no sembla el millor dels escenaris possibles però si el principal objectiu d’un partit, com molt bé va explicar el politòleg italià Angelo Panebianco és sobreviure, potser el que més li convé al PDECat és anar-se’n a l’oposició.