Dues mirades
Crim i càstig
Com que cada dia hi ha nous episodis del seu cas, encara és aviat per convertir la família Pujol en carn de canó literària, almenys amb la perspectiva d'una novel·la-riu, que és el que es mereix
Jordi Pujol i Marta Ferrusola posen amb els seus fills.
Diuen que Marta Ferrusola ha agafat el timó del vaixell i ha encarregat un llibre (o dos) per netejar la imatge de la família Pujol. Que ha encarregat o que pensa encarregar: els rumors discrepen en aquest punt. Aquesta informació, si s’acaba confirmant, ens avisa de dues coses. La primera és que encara hi ha gent que té confiança en els llibres. Si has de netejar, se m’acudeixen uns quants recursos més efectius, com ara crear una fundació per a la investigació de les malalties rares, però pensar que un llibre, o dos, arreglaran l’assumpte és d’un optimisme salvatge.
El segon aspecte a considerar és qui s’acabarà fent càrrec del projecte i si aquesta persona signarà amb noms i cognoms o farà d’escriptor fantasma. Pla deia que la millor manera d’escriure era per encàrrec. Qui el rebi i l’accepti es pot plantejar ser submís i cobrar o endinsar-se en el món pujolià i extreure’n un Dostoievski a la catalana. A l’afer Pujol s’hi han acostat dramaturgs com Jordi Casanovas i novel·listes com Toni Sala per fer-ne anàlisis d’urgència, però com que cada dia hi ha nous episodis (i més que n’hi haurà) encara és aviat per convertir la família de l’expresident en carn de canó literària, almenys amb la perspectiva d’una novel·la-riu, que és el que es mereixen. Com deia Camus, «les criatures de Dostoievski no són estranyes ni absurdes; se’ns assemblen, tenen les mateixes entranyes que nosaltres». Seria un bon començament.
