Pobles d'estiu

Ens agrada l’estiu perquè sembla que el temps s’eixampla, no només perquè els dies tinguin més hores de llum, sinó perquè els vivim d’una altra manera. Estem més a l’aire lliure i dediquem més temps a la trobada amb els altres. Augmenta també l’activitat física, encara que només sigui perquè la climatologia és més propícia per arribar als llocs caminant i no tancats al metro. Tot plegat ens recorda la nostra part animal, com si a l’estiu habitéssim més el nostre cos, tan ignorat en els mesos de fred, i això ens complagués. Trenquem la rutina i la feina, excepte en alguns sectors, passa a un segon pla i la nostra vida se simplifica. Menys roba i àpats més lleugers alliberen d’obligacions domèstiques, i a sobre alguns tenen jornada intensiva, de manera que l’alliberament és gairebé complet. 

En aquestes tardes estivals podem donar-nos grans farts de lectura. Per a molts és el moment en què més llegeixen (potser l’únic) de l’any. He començat el juliol llegint La librería de Michelle, de Verónica Fernández (Espasa), i ha completat la meva experiència estiuenca, a la qual li falta, seré sincera, un element important. No tinc poble al qual tornar. Els meus avantpassats eren gent de ciutat i sempre he sentit enveja dels que tenen casa al poble. Per això en els viatges m’agrada parar en algun a prendre un cafè i, travessant els seus carrers, fantasiejar amb com seria haver nascut i viure sempre allà. Pocs veïns, les mateixes cares conegudes des de la infància, fins i tot els mateixos forasters, el contrast entre el que veus a la tele, a internet, i el que vius, del que sembla que ningú se’n recorda. La librería de Michelle transcorre a l’estiu de 1977 a Vinuesa, a la província de Sòria, d’on l’autora és oriünda. Narra un estiu convuls marcat per la desaparició d’un jove políticament actiu i el desembarcament d’una jove francesa amb un carregament de llibres. Gràcies a la lectura i sense moure’m de casa, ara tinc un poble amb el seu frontó, el seu bar, la seva farmàcia, les seves xafarderies i els seus misteris. Ja només em falta visitar-lo.