La destitució de Baiget

Expressar un dubte («probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent») li ha suposat el càrrec al ja exconseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. Les seves paraules en una entrevista a El Punt Avui van merèixer la reprovació de la CUP, imprescindible crossa parlamentària del Govern de Junts pel Sí, de qui Puigdemont sembla haver-se apropiat de l’estil de fer política. Malgrat que Marta Pascal el va defensar, Baiget va ser destituït i rellevat pel conseller de Cultura, Santi Vila, en un doble cop d’efecte del president: al Govern i al seu propi partit, amb la cúpula del qual manté un pols. Baiget, home de Mas, ha posat veu a aquella part del Govern que tem els camins que ha pres el pols amb l’Estat pel referèndum de l’1-O. Hi ha una part del Govern, encapçalada per Puigdemont, disposada a arribar fins al final (sigui el que sigui aquest final), però n’hi ha una altra, de la qual formava part Baiget i on militen altres alts càrrecs, que no veu tan clar el pols amb la legalitat. A mesura que s’acosta l’1-O i es van fent passos amb difícil retorn, no ha d’estranyar que s’estengui el nerviosisme, sobretot dins de les files del PDECat. La destitució mostra que no només la dissidència, sinó el simple dubte, no tenen lloc avui al Govern. També mostra que el pes de la CUP va molt més enllà dels seus deu diputats. I és, sobretot, un avís al PDECat i als seus consellers davant el que està per venir. El procés, en aquesta fase, exigeix lleialtats indestructibles.