Explicar el terrorisme als nens

Entro a la llibreria Galignani del carrer Rivoli a París i compro un llibre que em crida l’atenció. Es tracta d’una obra escrita per l’escriptor francès d’origen egipci Tajar Ben Jelloun titulat: 'El terrorisme explicat als nostres fills'. En aquest text Ben Jelloun proposa el repte de parlar amb els infants sobre què es el terrorisme. Està escrit en forma de diàleg entre l’autor i la seva filla. Hi ha moltes coses delicades en aquest afer que em sembla essencial de tractar avui. Els nens i nenes pregunten: ¿per què? Eterna pregunta filosòfica susceptible de fer tremolar els adults quan cal trobar una resposta.

Podem explicar què és una lluita armada, però la cosa es complica quan es tracta de la història d’un veí del replà (per dir-ho fàcil) que no forma part de cap grup armat però que s’ha «radicalitzat»: agafa un ganivet, surt al carrer i ataca una persona que passava per  allà. Aquest moment de sortir al carrer i provocar l’irreversible, ¿com s’explica? No sembla pas una lluita armada per una causa intentant salvar la pròpia vida. En aquest punt, ens cal explicar als infants que el fanatisme existeix, que hi ha fanàtics i que porten amb ells la mort i la destrucció. 

SOLIDARITAT AMB LA MORT

El fanatisme és la principal amenaça al que anomenem una vida civilitzada amb els altres. El fanàtic creu coses, però les seves creences exclouen els que no creuen igual. No pot acceptar que n’hi hagi altres de diferents, persones concretes amb preguntes, amb dubtes, amb inquietuds. El terrorista és solidari amb la mort. ¡Estranya solidaritat! Tanmateix, es fa imprescindible parlar amb els petits sobre la condició irreversible de la mort, encara que sigui difícil en un món que veu la mort cada dia a la pantalla sense, alhora, voler saber-ne res. No cal veure per entendre. Els nens poden entendre perfectament, pel que els expliquem, que el fanatisme és més que una simple tossuderia. Enlloc d’exposar-los a les imatges podem fer un esforç de traducció.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No hem de deixar que l’angoixa que produeix aquest fenòmen avui ens impedeixi explicar-ho als infants. Aquest és l’objectiu terrorista: que el terror ens deixi gelats, impàvids, sense mots, bloquejats. Que no en parlem. Al contrari,  ens cal plantejar amb convicció que el fanatisme porta la mort. En canvi, la capacitat de pensar per un mateix de manera crítica permet viure un diàleg sostingut amb els altres. L’acte terrorista anul·la el debat i el nom de pila perquè per matar gent no cal saber com es diuen. 

La filla de Ben Jelloun acaba preguntant: «¿Què puc fer jo, una noia de cultura musulmana laica, francesa i marroquina, per lluitar al meu nivell contra les arrels del terrorisme?» La resposta de  l’autor diu així: «Perseverar en el camí del saber i del dubte». No és tan difícil d’ensenyar aquesta idea als més petits. El problema és si els adults sabem què vol dir, si la coneixem, si l’hem viscuda veritablement des del nostre nom de pila, havent pres consciència de la fragilitat que travessa la nostra pròpia història.