El reformisme de Macron, a prova
El president ha d'aprofitar la seva lluna de mel per obligar França a passar el mal trago d'una reforma laboral
Emmanuel Macron ha tornat l’esperança als europeistes i els desanimats partidaris d’una economia social de mercat oberta i tolerant amb la seva aclaparadora victòria en les presidencials. Ha convertit en diputats joves professionals sense experiència política i ha format un gabinet amb equilibri entre ministres socialistes i de centre dreta. Però l’èxit i el seu excés de confiança poden perjudicar-lo. Els quatre ministres obligats a dimitir per casos de presumpta corrupció no haurien d’haver rebut altres càrrecs.
L’exministre d’Economia d’Hollande ha d’aprofitar la seva lluna de mel per obligar França a passar el mal trago d’una reforma laboral. Macron obtindrà de la seva majoria parlamentària el poder per aprovar per decret mesures que redueixin les elevades indemnitzacions per desocupació, debilitin la negociació col·lectiva i disminueixin la fiscalitat sobre l’ocupació. Així mateix ha de retallar l’impost de societats, complir la seva promesa de prescindir de 120.000 funcionaris i disminuir la despesa pública, que puja al 57% del PIB. El canceller socialdemòcrata Schröder va aplicar un programa semblant. Alemanya disfruta de plena ocupació i bat rècords d’exportació mentre l’atur francès està estancat en el 10% i el juvenil supera el 25%. Macron ha de prioritzar la liberalització del mercat de treball perquè la capacitat dels sindicats de treure els seus seguidors als carrers ha ensorrat en els últims anys similars reformes abanderades per Juppé, Fillon i Valls. Negociar amb el moderat sindicat CFDT és una bona tàctica, però Macron ha de demostrar com més aviat millor a Alemanya que gastarà el seu capital polític per dinamitzar la moribunda economia francesa. La majoria de la CDU, el poderós ministre Schäuble i els liberals es mostren escèptics. Angela Merkel voldrà mantenir totes les seves opcions obertes (SPD, liberals, fins i tot Verds) per formar govern després de la seva probable victòria al setembre.
Segons una enquesta de Forsa, el 42% dels alemanys també són partidaris de comprovar que Macron dinamitza França abans de negociar el seu ambiciós pla per dotar l’eurozona d’un pressupost i parlament propis, reforçar el Mecanisme Europeu d’Estabilitat i coordinar els fons de garantia de dipòsits nacionals.
Notícies relacionades
Merkel ha treballat amb quatre presidents de França, i Edouard Philippe és el sisè primer ministre de l’era Merkel. Massa presidents francesos han bolcat la seva atenció a la política exterior davant l’oposició interna a les reformes. Macron compta amb un mandat popular, una majoria absoluta del seu partit a l’Assemblea Nacional i un govern ple de professionals de prestigi. L’esquerra està tocada i part del grup parlamentari dels Republicans potser recolzarà el jove president. Des del 1951 França ha aconseguit frenar la seva decadència econòmica mitjançant l’ancoratge d’Alemanya en una integració europea que s’ha anat dotant de més òrgans supraestatals. Berlín espera amb impaciència que Macron compleixi els seus deures.
