Els perjudicats, els usuaris

La reivindicació de millores laborals i d’una legislació més justa en els temps de la Revolució Industrial va fer que sorgís amb força la vaga dels treballadors com un mecanisme de pressió, que va acabar incorporant-se com a dret en els ordenaments jurídics dels diferents països democràtics.

Al nostre país, l’article 28 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos, si bé encara no s’ha arribat a desenvolupar una llei, prevista per la mateixa Constitució, destinada a regular l’exercici d’aquest dret i, al mateix temps, establir les garanties necessàries per poder assegurar el manteniment dels serveis essencials (transport, salut, seguretat, educació, informació….). 

És cert que la doctrina constitucional delimita el contingut del dret de vaga amb bastanta profusió, però una llei orgànica consensuada entre els diferents agents socials permetria desenvolupar d’una manera més precisa i ajustada aquest dret. 

Col·lisió de drets

El desenvolupament econòmic i l’ampliació de serveis ha fet que, en casos com en el del metro de Barcelona, els efectes de la vaga no se circumscriguin únicament a l’empresa sinó que s’estenguin també als usuaris d’aquest transport públic. És en situacions com aquesta, que afecten serveis essencials, quan es produeix una verdadera col·lisió entre el dret dels treballadors i el dret dels ciutadans a rebre el servei.

Òbviament, els treballadors del metro de Barcelona tenen tant dret com els altres treballadors a la vaga. No obstant, tal com s’està desenvolupant en aquest cas el dret de vaga per part dels treballadors, s’està limitant repetidament el dret a la mobilitat i al treball dels usuaris d’aquest transport públic.

La intermitència de la vaga suposa un cost més assumible per part dels vaguistes que si es tractés d’una vaga continuada, que també generaria més caos, alhora que mantenen la pressió a l’empresa. Però, per una altra part, l’enquistament actual d’una vaga que cada dilluns es repeteix amenaça de prolongar en excés els perjudicis per als milers d’usuaris del metro de Barcelona.

Dret a la mobilitat

Notícies relacionades

Desè dilluns sense metro

La Generalitat proposa una junta d'arbitratge voluntari per a la vaga de metro

És necessària la ponderació entre els drets dels usuaris del metro i el dret de vaga dels treballadors. L’actual situació va més enllà de la mera pressió que s’exerceix sobre l’empresa perquè reconegui les reivindicacions que plantegen els treballadors. Milers d’afectats s’han de buscar la vida, dilluns rere dilluns, per anar a la feina, anar al col·legi, a la universitat o simplement exercir el seu dret a la mobilitat. És, per tant, qüestionable la proporcionalitat entre la pressió a l’empresa per part dels treballadors i els perjudicis de milers d’usuaris.

En aquest sentit, seria oportú regular, mitjançant llei, mecanismes de mediació i conciliació entre les parts, perquè elles mateixes puguin arribar a un acord negociat i, quan les negociacions arribin a un punt mort i causin un desmesurat perjudici a les empreses, o bé quan afectin els serveis essencials de manera prolongada, poder establir un procediment obligatori d’arbitratge que disfrutés de la confiança dels interessats.