Tramvia, política i simulacions 3D

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)  i l’Ajuntament de Barce-lona han presentat un nou estudi, coordinat per l’empresa municipal BIMSA, que no aporta cap valor afegit significatiu als que va presentar l’Ajuntament ara fa poc més d’un any. Tampoc clarifica gaires dubtes que es plantejaven sobre mobilitat, efectes mediambientals i costos del tramvia per la Diagonal.

Malauradament, tots aquests estudis segueixen tenint biaixos importants: la matriu de mobilitat de transport públic i de transport privat que s’han utilitzat no són prou robustes i no suporten un escrutini exigent. Les projeccions de traspàs al tramvia dels que  avui van caminant, viatgen en vehicle privat o ja utilitzen el transport públic han sigut sobreestimades i no estan justificades. En definitiva, l’estudi que justifica el Tram és poc més que un artifici tècnic inconsistent.

NO APORTA RENDIBILITAT SOCIAL

L’Ajuntament sap que les dades utilitzades són incorrectes, ho sap perquè des del PDECat vam demanar als experts més competents en matèria de valoració d’infraestructures del transport que avaluessin quina seria la solució tècnica més eficient per a la connectivitat per afavorir la Diagonal entre les places de les Glòries i de Francesc Macià. I en un rigorós i detallat estudi de l’Institut d’Investigació d’Economia Aplicada del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, els professors Albalate i Gragera van exposar amb pulcritud tècnica que la implantació del tramvia per la Diagonal no aporta rendibilitat social i, en conseqüència, la seva construcció no és recomanable. És més, la gran quantitat d’externalitats negatives que produiria fan que sigui perjudicial per al benestar social dels barcelonins.

Malgrat que el govern municipal coneix perfectament els resultats concloents i demolidors d’aquest estudi, no ha gosat participar en el debat tècnic, no ha argumentat de manera científica la metodologia que evidencia que aquesta no és una bona opció. No vol debatre tècnicament perquè sap que el tramvia té molts punts febles i ho vol amagar. Tant és així, que tot i que l’equip de govern va aprovar el mes de març passat, a instàncies del PDECat, la creació d’una comissió d’estudi sobre les diferents alternatives de connexió, encara no s’ha reunit ni una sola vegada.

Un exemple més d’aquest agitprop són els renders (imatges digitals i simulacions en 3D) inclosos pel govern en l’estudi informatiu de l’ATM. En aquests documents es mostra una imatge idíl·lica de la Diagonal. Però el render que necessiten els veïns és el que mostraria els laterals de la Diagonal i extenses zones de l’Eixample, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, perpètuament col·lapsades, amb l’augment de la congestió i de la contaminació en perjudici de la salut de les persones.

Colau governa com si disposés d’una vareta màgica: «Ara acabo amb els desnonaments», «ara acabo amb les desigualtats», «ara faig desaparèixer els cotxes que circulen per la Diagonal». ¿Però com ho pensa fer? ¿Com pensa fer desaparèixer els cotxes? Sabem que pretén desviar-los per l’avinguda de Sarrià i distribuir-los pels carrers de l’Eixample, però ¿quin impacte tindrà aquesta mesura en la mobilitat i el medi ambient? Ningú ens ho explica.

PREGUNTES QUE SEGUEIXEN SENSE RESPOSTA

Altres qüestions a les quals haurien de respondre: ¿s’ha explicat que el tramvia incrementarà en 20.000 els intercanvis forçosos dels usuaris de les línies 33, 7, H8...? ¿Quina afectació sobre les connexions i la proximitat tindrà la diferència entre el nombre de parades del Tram (sis) i el bus (vuit)? ¿Quin serà el model de gestió? ¿Es plantegen recuperar la concessió? ¿A quin cost? ¿Quina serà la velocitat comercial real del tramvia entre Francesc Macià i Verdaguer?

Notícies relacionades

No és el tramvia, és el cotxe

Colau inicia en solitari la defensa de la seva opció de tramvia per la Diagonal

I segons quina sigui aquesta velocitat, ¿es complirà realment la millora del temps de viatge dels actuals usuaris del bus? ¿Quant de temps perdran les línies de bus de l’Eixample que travessen la Diagonal per l’efecte barrera del tramvia? ¿Quin cost tindran per a la ciutat els busos de més que haurà de posar per compensar aquest efecte barrera? ¿Quin impacte tindrà per a TMB la pèrdua diària de 82.000 usuaris que deixaran d’agafarel bus i el metro per agafar un transport privatitzat com és el Tram? ¿A quina velocitat podrien anar els busos si estiguessin segregats i amb prioritat semafòrica? Totes aquestes preguntes i més segueixen sense contestar-se.

Massa render, massa política de gestos i pocs arguments tècnics que justifiquin una obra tan important, ja sigui des del punt de vista econòmic com des de l’impacte en la mobilitat.