Vuit anys i 80 dies

Vuit anys d’irresponsabilitat. I un acte de seny a 80 dies de l’1-O. En principi, no és possible extreure cap conclusió del desglaç entre el Ministeri de l’Interior i la conselleria de Jordi Jané. Si de cas, el final d’una flagrant falta de seny. Finalment s’ha reunit la Junta de Seguretat de Catalunya, l’òrgan que coordina els dos departaments d’Interior. Que durant tant de temps hagi prevalgut l’interès d’una política mesquina al de la seguretat resulta inquietant. Encara que no es desatengués la protecció dels ciutadans, és evident que aïllar elsMossos d’Esquadra de l’entramat organitzatiu de la seguretat de l’Estat, i més en un país que forma part de la ruta del gihadisme, no resulta especialment tranquil·litzador. Però, finalment, la Junta es va reunir. A petició de Carles Puigdemont, i presidida per ell. 

Notícies relacionades

Jané convoca 500 places de mossos després del pols amb Montoro

Twitter era una cerveseria de Múnic

    

La cita es va embolcallar de normalitat institucional. Però no deixa de ser desequilibrant que la mateixa persona que va exigir-ne la convocatòria sigui la que està disposada a declarar la independència dos dies després d’un referèndum unilateral ple d’incògnites. ¿És possible que, a aquestes altures del viatge, en l’endimoniada situació en què estem, un acte de coordinació en un tema tan sensible com el dels Mossos no signifiqui res? ¿És irrellevant haver sigut capaços d’arribar a un acord, encara que tan sols sigui un? ¿No hi ha implícit un gest de desglaç? Potser no. Potser pensar així seria atendre la lògica.