El col·lapse de l'ISIS... o no

Dilluns passat dia 10 de juliol, Haider al-Abadi, primer ministre de l’Iraq, va declarar la «victòria total» del Govern iraquià contra l’ISIS a Mossul. La coalició militar liderada pels Estats Units amb militars iraquians, combatents kurds i grups armats xiïtes  ha recuperat el control de la ciutat després de nou mesos de combat. Amb un Mossul en ruïnes i aproximadament un milió de persones desplaçades i milers de morts, un portaveu del secretari general de l’ONU va considerar la victòria «un pas significatiu en la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent». Altres, però, creuen que la victòria no elimina l’ISIS i que hi ha un llarg canvi per endavant, encara que la pèrdua d’un dels seus bastions és un cop fort contra l’organització extremista. 

    

La victòria militar a Mossul obre un gran interrogant per al Govern iraquià, així com per al Govern sirià quan recuperi el seu territori. ¿Quina és la solució política per reintegrar la ciutat i la resta de ciutats alliberades? Fins ara, en ciutats com Tikrit o Fal·luja, l’estratègia del Govern iraquià ha sigut 'ad hoc' i poc estratègica donada la falta de recursos i de voluntat política. 

  

 La qüestió és més imminent del que sembla. Amb la mort recent d’Abu Bakr Al-Baghdadi, el líder i califa de l’ISIS –confirmada per l’Observatori de Drets Humans de Síria–, la ràpida pèrdua de territori i la pressió sobre l’organització per la imminent pèrdua de Raqqa a Síria, el final de l’Estat Islàmic tal com el coneixem fins ara podria arribar a finals d’any. 

    

No obstant, la derrota militar no implica una pèrdua automàtica de suport ni l’evaporació de la seva ideologia. Segons va declarar Columb Strack, analista d’IHS Markit per a Al-Jazira, les creences de l’ISIS són només una variant d’una ideologia que ha existit durant dècades i que inevitablement tornarà a emergir. 

    

Els conflictes ètnics i geopolítics que han assetjat el Pròxim Orient durant dècades i l’actual domini polític xiïta i la influència de l’Iran segueixen polaritzant les posicions de cada part implicada i enfortint la ideologia gihadista sunnita. La principal preocupació és la probable metamorfosi del Daesh (acrònim àrab de l’Estat Islàmic) cap a un grup clandestí, conseqüència del buit de poder, si no s’organitza una estratègia a llarg termini. Cal preguntar-se quines haurien de ser les prioritats en el futur immediat. 

Primer, segons Alaaldin va escriure per a Al-Jazira, és la creació d’ocupació i la provisió de serveis bàsics. La seva carència va ser la que en el seu moment va proporcionar a l’ISIS un terreny fèrtil sobre el qual construir suports. 

    

Segon, la inclusió dels grups marginats i una cohesió social més gran. A l’Iraq, els àrabs sunnites, cristians i yazidites. A Síria, aquest procés té una perspectiva més complexa donat el conflicte intern que assetja el país, a més a més de l’ocupació dels combatents de l’ISIS i costarà més temps crear l’ambient necessari per a la citada inclusió. 

Tercer. Kate Sullivan, Marina Caparini i Gary Milante de l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau (també conegut com a SIPRI per les seves sigles en anglès) consideren de vital importància que el Govern ataqui els problemes estructurals que afecten el país, com la desigualtat, la centralització política o la corrupció. Sense una estratègia creïble a llarg termini no s’ataquen els problemes d’arrel que assetgen el país i que constitueixen la base del descontentament polític. Finalment, s’ha de destacar que la implicació d’actors internacionals no s’acaba amb la seva participació militar. Per tal de promoure una pau duradora al Pròxim Orient, la comunitat internacional ha de seguir cooperant amb els seus governs nacionals per fomentar camins de diàleg i de mediació, ai-

xí com també l’assistència tècnica i econòmica necessària perquè s’assoleixin tots els objectius anteriors.

Sense un procés semblant i sense els recursos necessaris per portar-lo a terme és probable que, després de la derrota territorial de l’ISIS, un nou grup armat amb una ideologia gihadista sorgeixi dels suports de l’Estat Islàmic. Si volem una reconstrucció efectiva dels territoris ocupats i combatre els orígens del terrorisme islàmic és important combatre l’arrel del conflicte sectari que afecta l’Iraq i Síria, i proporcionar les estructures socials, econòmiques i polítiques necessàries per poder desenvolupar una pau duradora.    

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

Albert Einstein diria que fer el mateix una vegada i una altra i esperar resultats diferents és la definició de la bogeria, altres ho anomenarien història.