Un Govern per a un xoc institucional

Carles Puigdemont ja té el Govern de batalla que li exigia el seu soci Oriol Junqueras en el camí cap al referèndum il·legal de l’1-O. Al president de la Generalitat no li ha tremolat el pols per destituir tres consellers i un alt càrrec del seu propi partit, el PDECat. Encara que en el seu discurs Puigdemont digués que els càrrecs sortints «han fet un pas al costat» resulta evident que Meritxell Ruiz (exresponsable d’Ensenyament), Jordi Jané (extitular d’Interior), Neus Munté (exconsellera de Presidència i portaveu) i Joan Vidal de Ciurana (exsecretari del Govern) abandonen l’Executiu per l’exigència de Junqueras de dotar-se d’un equip que no titubegi davant els revolts (polítiques i, sobretot, legals) que ja apareixen en la recta final cap a la consulta unilateral. Amb aquests canvis, i altres d’índole organitzativa –com traspassar les competències sobre processos electorals de Governació a la vicepresidència– Puigdemont i Junqueras ja disposen d’un Govern sense fissures disposat a arribar fins al final en el seu pols amb l’Estat, sigui quin sigui aquest final.

El gran perdedor d’aquesta remodelació és el PDECat. La formació hereva de Convergència Democràtica perd el control polític del procés –Puigdemont va dir que és el president d’un Govern de Junts pel Sí, no d’un partit– i veu com s’aprofundeixen les clàssiques suspicàcies en l’entorn independentista que, un cop arribada l’hora, molts dels seus dirigents defugiran el xoc amb l’Estat. Es disfressi com es disfressi el relleu al Govern, els quatre alts càrrecs sortints queden marcats entre els independentistes. En contraposició, la remodelació és una victòria d’ERC (no perd cap conseller) i de Junqueras, que ha aconseguit el tipus d’Executiu que exigia per fer-se càrrec de l’organització del referèndum.

L’altre missatge que transmet la remodelació és el de la fermesa. És una advertència interna però també externa, al Govern central. Quim Forn, Jordi Turull, Clara Ponsatí i Víctor Cullell, els càrrecs entrants, disfruten d’una bona reputació independentista. Controlaran Interior (els Mossos d’Esquadra), Presidència, Ensenyament (i, per tant, les escoles) i la secretaria del Govern. Puigdemont i Junqueras es doten d’aquesta manera d’un equip amb el qual anar al xoc institucional que l’independentisme anhela. Un Govern de batalla.