A PEU DE CARRER
Els usos urbans
La percepció de l'espai públic depèn de l'arquitectura, de la situació dels edificis i de la proporció de vegetació i asfalt
La seu de la torre Pujades, al carrer de Provençals, on es mudarà la filial de tecnologia de La Caixa. /
Ales ciutats hi ha tres característiques que defineixen el tipus d’estructura urbana i que repercuteixen directament en la sensació que experimenten els ciutadans en el seu pas per l’espai públic. Una d’elles fa referència als usos urbans en la seva relació amb les arquitectures on s’implanten. I és que s’han de tenir clares les repercussions urbanes que causen. Els altres dos conceptes són la situació dels edificis en relació amb l’alineació dels carrers i la proporció que s’estableix entre ciutat i vegetació o entre voreres de vianants i calçada de vehicles.
Referint-me ara al cas dels usos, la primera qüestió és el diferent comportament que mostren en relació amb el moviment de persones que generen. Hem de tenir present que els edificis de vivendes i els hotels originen entrades i sortides de gent, sovint, durant moltes hores, inclosos els caps de setmana. Són els únics usos que disfruten d’aquesta excel·lent qualitat que suposa crear vida urbana gairebé contínuament.
S’ha d’afegir que l’ús comercial a les plantes inferiors de les vivendes és la combinació perfecta per tenir carrers animats. No s’ha d’oblidar mai que les vivendes són la matèria primera de la ciutat i que, sense elles, no es produeix vida urbana. Per un altre costat, tampoc és gens positiu construir només vivendes perquè així «no es fa ciutat» i és el que passa tant en alguns barris d’alt nivell econòmic, que s’aïllen de la resta de la trama urbana, com en barris perifèrics degradats que estan molt mal dotats.
En canvi, els edificis d’oficines són molt poc positius en aquest sentit, perquè els seus horaris impliquen crear un buit urbà al caure la tarda i els caps de setmana, quan la seva ocupació és pràcticament nul·la. Pel que fa als equipaments, hi ha diversitat d’hores d’obertura.
Una qüestió derivada és com s’hauria de distribuir la situació dels hotels perquè, si s’acumulen en un barri, el desnaturalitzen a l’obstaculitzar que els residents puguin adquirir un mínim esperit de comunitat i no caiguin en un excessiu anonimat propi de moltes grans ciutats. És el que ja està passant en urbs que atrauen molts turistes i que creen un ambient poc agradable. La solució consistiria a disseminar-los per la trama urbana, però mai concentrar-los en determinats barris. I és que la forma de situar els hotels (i apartaments turístics) té clares conseqüències urbanes.
Notícies relacionades
D’acord amb les decisions que es prenguin en aquest camp, el funcionament de la ciutat varia. És un tema urbà que considero important però que, desgraciadament, no ha entrat en els plantejaments urbanístics. Es dicten normes genèriques però que no tenen en compte aquestes idees precises que afecten les tres característiques assenyalades i que, insisteixo, repercuteixen clarament en la manera de viure la ciutat. Aclareixo que aquest plantejament es refereix al model de ciutat (pública), que dona un gran protagonisme a l’espai públic, però no afecta gens el model (domèstic) en el qual els carrers només serveixen per al pas de vehicles i que queda perfectament reflectit en la majoria de ciutats dels Estats Units.
