Bombolla de lloguer i àrea metropolitana

Era una qüestió de temps, més aviat poc, però una conseqüència inevitable de la bombolla del lloguer a Barcelona. L’anomenat efecte dòmino ha provocat que l’alça incontrolada dels preus a la capital catalana provoqués també un contagi a l’àrea metropolitana. La situació ha agafat de ple la primera i segona corones, usant els conceptes utilitzats per a les tarifes del transport, segons l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Recull un estudi de l’organisme de la Generalitat que a tots els municipis adjacents a la capital el lloguer ha augmentat des de l’any 2013, i en molts casos en xifres de dos dígits, sobretot els dos últims anys. És un fet inqüestionable que Barcelona, una ciutat de moda per a inversors immobiliaris sense escrúpols, ha expulsat aquells que no poden fer front a la compra o lloguer d’una vivenda. I aquesta fugida forçosa de la metròpolis ha tingut lloc cap a l’àrea metropolitana i fins i tot més lluny. Les conseqüències de la situació són ben conegudes. Amb l’expulsió dels seus veïns, les ciutats i els seus barris perden identitat. Ja no es tracta de qüestionar la mobilitat poblacional, sinó els efectes d’aquesta gentrificació, amb el relleu d’habitants per altres de més poder adquisitiu, siguin estrangers o no ho siguin.

En aquestes poblacions de la primera corona, per ara, la problemàtica s’ha manifestat bàsicament en aspectes econòmics, no tant en un canvi del seu paisatge ciutadà. Per exemple, Castelldefels i Montgat, en dos pols oposats de l’àrea metropolitana, són al capdavant d’aquest augment del lloguer referit, amb el 24% i el 22% respectivament els últims quatre anys. L’increment ho és tant per l’arribada de ciutadans expulsats de Barcelona com per l’aterratge de turistes per als quals dues poblacions costaneres a 20 minuts del centre de la capital i ben comunicades, amb la T-10 n’hi ha prou, resulten molt atractives.

Si les conseqüències de la radiografia són evidents, les solucions per intentar controlar un mercat que sembla insaciable passen per la promoció de la vivenda social, sobretot de lloguer, en aquests municipis de preus alcistes. Malgrat les dificultats econòmiques de molts ajuntaments, es revela com l’arma bàsica perquè joves i persones amb recursos limitats vegin satisfet el seu dret a una vivenda digna.