La fugida de Barcelona ja no és una cançó d'estiu
Una part cada vegada més àmplia de la població es veu obligada a deixar la seva ciutat i és substituïda per individus amb més poder adquisitiu
zentauroepp38831181 alquiler alquileres170627174007 /
Demà, la Claudia s’emporta a la família a la seva residència d’estiu a l’Escala. La seva amiga Helena ja ha deixat el seu pis a Barcelona i ha tornat, una vegada finalitzat el curs universitari, a la seva ciutat natal: Capdepera (Mallorca). Són les fugides temporals de cada estiu a Barcelona. No obstant, la ciutat està patint altres fugides, més preocupants, fruit de la mal anomenada nova bombolla immobiliària. La fugida ja no és només una cançó d’estiu, i no sembla anar despasito.
Que els preus de la vivenda i el lloguer estan pujant a Barcelona i la seva àrea metropolitana és un fet indubtable. Amb dades de la Secretaria d’Habitatge, la pujada interanual del preu del lloguer a Barcelona ha sigut de l’11,9% (845 euros), i a l’àrea metropolitana l’alça ronda el 9% (618 euros). Amb dades de Tecnocasa, en l’últim any el preu de venda de la vivenda a Barcelona ha augmentat en un 12,73%. Aquest increment de preus està generant una certa pressa per la compra en alguns potencials compradors. La sensació de l’ara o mai està afegint una pressió addicional sobre els preus.
No obstant, d’aquest fenomen no se’n pot dir bombolla immobiliària. Una bombolla succeeix quan no hi ha un motiu econòmic que avali aquesta demanda. ¡I vaja si n’hi ha! La vivenda de lloguer ofereix en aquestes zones rendibilitats al voltant del 7% anual, i arriba a rendibilitats de dos dígits a les zones de més demanda turística. Cap actiu alternatiu pot competir amb aquestes xifres. Per això, al voltant del 30% de les vivendes de segona mà les compren inversors (i moltes vegades al comptat). En aquest sentit, si fos veritat que s’està iniciant una nova bombolla, aquesta bombolla seria molt diferent de l’anterior (i molt menys perjudicial) ja que no està basada en el crèdit, sinó en l’estalvi.
De totes maneres, aquest increment de preus sí que està tenint conseqüències urbanes, ja que una part cada vegada més àmplia de la població es veu obligada a deixar la seva ciutat accelerant processos de gentrificació, que és com s’anomena la substitució de veïns autòctons per individus amb més poder adquisitiu. Fins i tot aquest increment de preus està consolidant un fenomen d’infravivenda en persones amb feines molt precàries vinculades als serveis i al turisme que no poden permetre’s una vivenda digna i que es resisteixen a instal·lar-se fora de la ciutat pel cost, en temps i diners, del trajecte diari a la feina.
Notícies relacionades
En el costat positiu, és cert que aquest fenomen ha revitalitzat en altres ciutats alguns barris empobrits, això sí, a costa de perdre la seva identitat. En aquest escenari, estan sorgint grups antigentrificació que exigeixen recursos per evitar l’expulsió dels veïns del barri. A Berlín aquests col·lectius han arribat a incendiar pisos turístics, encara que al final els veïns que no han pogut fer front a les renovacions dels seus contractes de lloguer han fugit, i molts d’ells han acabat a Leipzig, a 190 quilòmetres. ¿Seguirà vivint la Claudia a Barcelona quan s’emancipi?
