El rellotge avança enmig del desgavell

Tic-tac. El temps va passant. Ahir s’obria a Brussel·les la segona ronda de negociacions per al brexit. A Londres, els diputats ja se n’han anat de vacances fins a l’octubre. Polítics retirats reapareixen per defensar una segona oportunitat en la qual els britànics votin sobre la UE. Tony Blair, per exemple, és un d’ells. En la seva opinió, si Brussel·les fa concessions sobre la lliure circulació de les persones, es podria plantejar un nou referèndum el resultat del qual seria favorable a la permanència.

L’ex primer ministre laborista sembla oblidar que l’actual relació entre el seu país i la UE està plena d’excepcions, algunes, negociades per ell mateix i altres, massa, pel conservador David Cameron amb l’objectiu d’evitar precisament el referèndum de l’any passat que va oferir el fatídic resultat que ara, amb tota la raó, tants lamenten. Al Regne Unit potser li convenen les prerrogatives, però la Unió no pot ni ha de crear més situacions que generin greuges comparatius.

Notícies relacionades

Els negociadors del 'brexit' entren de ple en matèria en la segona ronda de converses

Twitter era una cerveseria de Múnic

El debat sobre la negociació del brexit s’està desenvolupant amb una estrepitosa falta de serietat al Regne Unit. La manifestació més gran del desgavell sobre la UE l’està oferint  el mateix Govern. Theresa May sortirà avui a dir al seu Gabinet que ja n’hi ha prou de filtrar a la premsa les desavinences que hi ha entre els ministres sobre la qüestió, entre els partidaris del brexit dur i els que estan disposats a sabotejar-lo. No deu haver-hi gaire sintonia, per exemple, entre el ministre de Finances, el sibil·lí Philip Hammond, i el d’Exteriors, el groller Boris Johnson.

Si aquestes diferències són dolentes per a la negociació, encara són pitjors per a la mateixa May, perquè el que en realitat estan fent els seus ministres és anar prenent posicions de cara a la successió d’una líder debilitada i, ja sabem, perquè la història ens ho ha explicat, que al Partit Conservador sempre hi ha un Brut (o uns quants) disposat a empunyar i usar una daga contra el Cèsar de torn en ple mandat. És possible que l’arma blanca estigui esmolada quan els efectes negatius del brexit sobre l’economia ja siguin ben evidents. Mentrestant, el rellotge va avançant. Tic-tac.