Mastegot a Villar

El càntir ha anat moltes vegades a la font, a moltes fonts, a fonts tòxiques. Al final han sigut diligències oficials, originades al Jutjat Central d’Instrucció núm. 1 les que sembla que poden fer-lo miques i segar de soca-rel els 29 anys llargs d’Ángel María Villar al capdavant del món del futbol. El ja cas Villar, –el que va agredir el març del 1974 Johan Cruyff– té en aquella arrencada judicial un tret distintiu respecte de les causes en què ha estat immers anys i anys l’encara president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). En efecte, les querelles contra ell han fracassat, sigui per mal fundades, sigui per les seves maniobres de defensa, sigui per les raons que 

Ara, quan un jutge ha pres la iniciativa i té l’ariet de l’UCO de la Guàrdia Civil, i tret de sorpreses, s’ha acabat la broma. Les informacions parlen de presumptes crims tals com delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda, corrupció entre particulars i falsedat documental. Tot plegat sembla respondre a un entramat en què figuraven federatius pretorians de Villar, així com el seu fill, aliè formalment a la federació però amb innombrables negocis amb i a partir de la federació, negocis que, pel que sembla, són de tot menys clars, transparents i legítims.

Un segon ordre de qüestions, i no merament tècniques, també crida l’atenció. Els delictes imputats ara, bàsicament gestions il·lícites de diners i actius relacionats amb la federació, s’han considerat moviments entre particulars i  no públics, cosa que és reveladora d’un tema mai del tot ben aclarit.

Em refereixo a la foscor que regna sobre la naturalesa de les federacions esportives: ¿són ens públics, privats o mixtos?, ¿per què han de disfrutar de l’exclusivitat de la disciplina i de determinats aspectes organitzatius de competicions quan els seus actes no són sempre actes subjectes al Dret Administratiu? Encara més, recórrer determinats extrems davant els tribunals ordinaris està prohibit per les federacions internacionals, en concret per la UEFA i per la FIFA. Encara retronen les paraules de Pablo Porta quan li van assenyalar que aquella limitació era contrària a la Constitució (tutela judicial efectiva) i va respondre:…; sense reproduir el tenor literal de la resposta, el lector pot imaginar-se quina va ser.

Notícies relacionades

Villar i el seu fill, detinguts per corrupció

Twitter era una cerveseria de Múnic

Per això em sembla un encert que els delictes que s’imputen siguin delictes comesos per particulars i no per agents públics. Si les federacions esportives, amb els incentius que es vulgui, s’haguessin mantingut en el que haurien de ser –associacions privades sense ànim de lucre– i no l’anomalia en què s’han convertit, s’evitarien aquests casos tan poc edificants, propis del planter de corrupció en què les altes instàncies federatives han plasmat l’estructura de l’esport professional. 

CAMPIONS DE LA MARTINGALA

Comitès olímpics, FIFA, UEFA, FIA… són les campiones de la martingala, de negocis més espessos que la xocolata i d’una vida de luxe per part dels seus dirigents, sense fotre brot, amb absoluta irresponsabilitat jurídica, política, econòmica i social. Ja va sent hora de canviar de xip.