Rússia primer

¿Què van votar en realitat els nord-americans que van apostar per Donald Trump? ¿Van estudiar les propostes concretes que prometia per resoldre els seus problemes? ¿Quina era l’orientació del seu vot? ¿Van decidir en funció de l’ideari liberal del partit republicà? És molt probable que no paressin esment en cap d’aquestes qüestions. Trump era més aviat una forma que un significat. Si de cas, un gest. Una ganyota. Un exabrupte. Una botifarra a una elit que dicta lleis en benefici propi i deixa tirats a la cuneta els que no tenen res a oferir… O, almenys, això és el que ells creien. Avui potser segueixen pensant el mateix. O potser comencen a sospitar que l’únic interès que defensa Trump és el seu propi.

    

«Des d’aquest dia tornarem a ser Amèrica primer, recuperarem els nostres llocs de treball, les nostres fronteres, els nostres somnis», va proclamar Trump en la seva investidura. Avui, aquest 'Amèrica primer', aquest tancament de fronteres, té molt poc a veure amb el que destil·la l’escàndol del 'Russiagate'. Posar-se en mans de Putin per accedir al poder no sembla la millor manera de defensar els interessos del país.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

  

 A la fi, canvien les cares, canvien les campanyes i les maneres de comunicar les seves estratègies, però l’eix dreta-esquerra segueix sent la millor guia per saber el que es vota. Els híbrids, els que apel·len a tot o els que es refugien en la pàtria, no solen ser sinó diferents cares de la mateixa roïnesa.