El desafiament independentista
Democràcia i seguretat
Si volem conservar el prestigi dels Mossos hem d'aïllar-los del debat polític
ddobuzbxuaapgxc
La recent reestructuració de la cúpula de la conselleria d’Interior ha provocat que el focus d’atenció polític i mediàtic es centrés sobre el paper dels Mossos d’Esquadra en relació amb el referèndum de l’1-O, situant-los com una peça essencial en la corretja de transmissió de la voluntat del Govern d’impulsar la consulta. A la pràctica, però, no és una decisió que permeti augmentar un presumpte control governamental sobre els Mossos, sinó únicament un gest per mostrar externament la cohesió política del Govern i la seva determinació envers la celebració del referèndum.
De fet, els principis d’actuació dels Mossos estan clarament definits en la seva llei reguladora. En primer lloc, en el compliment de les seves funcions han d’actuar amb absoluta neutralitat política i imparcialitat. Això vol dir que els Mossos han d’adequar la seva conducta a l’ordenament jurídic: la Constitució, el nostre Estatut d’autonomia i les lleis del Parlament. Ni estan per sobre de la llei ni la poden interpretar. Per tant, si volem preservar la seva imparcialitat, no podem posar els Mossos en una contradicció interna en què hagin d’escollir entre quina és la legalitat que han de complir o la legitimitat que han de respectar. De llei aplicable en cada supòsit només n’hi pot haver una. I en cada moment sabrem quina és. Per això, tots els estats de dret preveuen els mecanismes necessaris per determinar, en cas de conflicte entre normes, quina és la vàlida i vigent.
En segon lloc, els Mossos actuen, com a cos policial, d’acord amb els principis de jerarquia i de subordinació. Però tal com diu la mateixa llei, aquesta obediència deguda no pot emparar, en cap cas, el compliment d’ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestament un delicte o que siguin contràries a la Constitució, el nostre Estatut o les lleis. Arribat el moment, el cap major dels Mossos tindrà elements de judici suficients per saber qui pot dir què. Democràcia i llei són, doncs, indestriables.
I, finalment, no hem d’oblidar que els Mossos són policia integral a Catalunya i, per tant, juntament amb les competències de seguretat, ordre públic, trànsit i d’investigació, exerceixen també funcions de policia judicial. Això vol dir que hi ha una dependència funcional dels Mossos respecte als jutges, els tribunals i el Ministeri Fiscal. Els Mossos actuen per fer complir la legalitat i, per tant, executant decisions del poder judicial, per un principi tan essencial en un Estat democràtic com és el de la separació de poders. Dit d’una altra manera, el sistema de distribució de competències previst en el nostre Estatut i el principi de separació de poders, propi d’un Estat democràtic, fa que el comandament del govern de la Generalitat sobre els Mossos no sigui ni únic ni absolut com es vol fer veure.
Qualsevol canvi d’aquests tres principis d’actuació exigiria una reforma constitucional i estatutària que lògicament no es pot fer ni en els terminis ni amb les majories d’una llei ordinària del Parlament, encara que dugui el nom de «transitorietat jurídica».
Una policia de prestigi
La recuperació dels Mossos d’Esquadra, ara ja fa quasi 35 anys, ha estat un pas decisiu en el procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya. És una policia arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix. Durant aquest temps, els Mossos s’han convertit en un cos policial modern i professional que ha assolit un gran prestigi internacional. Si volem respectar-lo i preservar-lo, l’hem d’aïllar del debat polític. Els Mossos ja saben què han de fer.
