Fórmules alternatives per accedir a l'habitatge
Les possibilitats de comprar un pis són difícils per als més joves, incapaços la majoria d'assumir el 20% del preu de l'immoble
/
Aquest mes d’abril 150 investigadors de prestigi de 15 països van participar al Congrés Internacional sobre Dret a l’Habitatge celebrat a la Universitat Rovira Virgili (URV), on es va abordar un dels problemes socials més greus de Catalunya i del conjunt de l’Estat: l’accés a l’habitatge. Amb un atur al voltant del 20% i un atur juvenil d’un 50%, aquesta problemàtica no ha fet més que agreujar-se els darrers anys i es fa imprescindible aplicar fórmules que permetin que es respecti el dret a l’habitatge. No hem d’oblidar que, en una sentència pionera de 2014, el Tribunal europeu de Justícia va donar a entendre que aquest és un dret fonamental i que, per tant, va més enllà de les constitucions dels estats membres de la Unió Europea, que regulen un simple mandat a l’Administració Pública de dur a terme polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge.
Durant el citat congrés, que vam organitzar des de la càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV (housing.urv.cat) conjuntament amb Housing Rights Watch de FEANTSA, es van tractar diverses polítiques vinculades amb les tinences d’habitatge, com són les restriccions en l’ús d’arrendaments de curta durada, les mesures antidesnonaments o la promoció del préstec responsable. En els casos català i espanyol, l’accés a l’habitatge de compra és realment difícil, sobretot per als joves, que no poden assumir la despesa del 20% del preu de l’immoble que suposa l’entrada. De la mateixa manera, el preu del lloguer el 2017 només és més baix que l’esforç que suposa la compra amb hipoteca a tres províncies espanyoles i alhora és més inestable.D
Davant d’aquest problema, des de la càtedra vam desenvolupar el 2015 un mecanisme per afavorir l'habitatge en propietat, de manera progressiva, assequible i sostenible, sense incórrer en sobreendeutament i combinant la flexibilitat i l'assequibilitat teòriques del lloguer amb l'estabilitat de la propietat. És el que anomenem les “tinences intermèdies” i que es concreten en dos tipus de propietats: la temporal, que consisteix en la compra d’un habitatge durant un temps determinat, i la compartida, que ofereix la possibilitat d’anar comprant percentatges d’un habitatge en funció de la disponibilitat econòmica, essent considerat propietari des del començament. Aquestes dues fórmules, que van tractar-se al citat Congrés Internacional sobre Dret a l’Habitatge, ja s’han incorporat al Codi Civil català i van ser recollides a la llei 19/2015 de 29 de juliol de propietat temporal i compartida, publicada al DOGC el 4 d'agost 2015.
Notícies relacionadesL’estudi de la URV que ha acabat concretant-se en aquesta llei després dels treballs de la Comissió de Codificació, i que creiem que ofereix bones alternatives per a la problemàtica actual de l’habitatge, no s’hauria pogut dur a terme sense la celebració prèvia d’esdeveniments professionals, que són essencials com a desenvolupadors del territori. Precisament, va ser al 25è Congrés Internacional de l’European Network for Housing Research (ENHR), que va tenir lloc a Tarragona el 2013 i va aplegar 500 investigadors de 40 països, on es va evidenciar la necessitat d’impulsar una unitat d’investigació en aquest camp i va permetre la creació de la càtedra UNESCO d’Habitatge. El congrés també va fer palès el paper rellevant que podem jugar els investigadors (universitaris, de parcs de recerca, de centres d’investigació, etc.) per atraure talent internacional i captar esdeveniments molt qualitatius.
Per tant, des de la càtedra considerem fonamental potenciar els congressos per fer avançar els nostres projectes. La possibilitat, a més, de comptar amb el suport del Programa Ambassadors del Catalunya Convention Bureau (Agència Catalana de Turisme) és una garantia. Aquest programa, conformat per ambassadors de diversos sectors, equilibra la celebració d’actes professionals, associatius i acadèmics a tot el territori català i ofereix assessorament a qui vulgui organitzar-ne un. Sense aquest suport institucional, i considerant l’alta competència internacional, l’organització d’actes qualitatius que generen coneixement i riquesa a Catalunya seria molt més complexa.
