Quan escapces els ingressos, ofegues les inversions

Quan ens limiten la capacitat de generar ingressos limiten també la capacitat de desplegar les nostres polítiques socials, industrials o culturals. La nova destralada del Tribunal Constitucional, al dictat del Govern del PP, destinada a curtcircuitar tota nova font d’ingressos del Govern català, és la constatació de la voluntat manifesta de l’Estat de perjudicar deliberadament el conjunt de la societat catalana i de sotmetre’ns als capricis, arbitrarietats i ofec del Govern espanyol. En tot cas, tenim una mala notícia per a l’Executiu del PP: la Generalitat es compromet a tornar a aprovar un nou impost, i fer-ho de manera immediata, que millori l’articulat i que apugi els tipus impositius, per contribuir al finançament dels projectes audiovisuals del país.

Simultàniament, el Govern del PP també ha decidit intervenir –de fet estem intervinguts des del 2012 amb l’inici del FLA- encara una mica més la Generalitat que, a la pràctica, vol dir afegir més dificultats a la gestió ordinària dels nostres recursos. El Govern del PP, el mateix que s’ha fos la guardiola de les pensions, actua amb criteris arbitraris i contra la lògica econòmica i el sentit comú, dia sí dia també.

PAGAMENT ALS PROVEÏDORS

Nosaltres seguirem fent el que hem fet aquest darrer any i mig: garantir el pagament puntual a tots els proveïdors. És el Govern del referèndum el que ha reduït a la meitat el termini de pagament als proveïdors. I és el Govern del PP qui fa diferències entre comunitats i tracta a uns pitjors que a d’altres, quan pren decisions que discriminen només i específicament la societat catalana.

El Govern català va crear l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques per al foment del sector audiovisual i per a la difusió cultural digital, el juliol del 2014. El Tribut, amb caràcter finalista, tenia com a principal objectiu dotar el sector audiovisual català de noves eines de finançament. O dit d’una altra manera, la voluntat del Govern era i és enfortir, dinamitzar i ajudar la producció pròpia audiovisual en línia del que fan altres països europeus com França o Alemanya.

foment del sector audiovisual noves eines de finançament. DIFUSIÓ DE LA CULTURA DIGITAL

Els recursos han servit, en primer lloc per nodrir un fons dedicat al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual; i en segon lloc a la difusió de la cultura digital. En projectes que promoguin l’accés de la ciutadania a internet. Tal com preveu la llei, el subjecte passiu eren les companyies operadores d’internet, amb una quota fixa de 0,25 euros/mes per cada connexió contractada a Catalunya, ja fos a través de telefonia fixa o de dispositiu mòbil.

Amb la voluntat de vetllar pels usuaris, el Govern va incloure explícitament en el redactat de la norma que el nou tribut no comportaria cap càrrega tributària per als ciutadans que tenen contractat el servei d’accés als continguts existents a les xarxes de comunicacions electròniques. Dit d’una altra manera, serien i han estat els mateixos prestadors de serveis els obligats a pagar la quota sense possibilitat de repercutir-la en el contribuent.

Durant aquests anys l’impost, que compta amb el recolzament del sector, ha destinat els 34,6 milions d’euros recaptats des del 2015 i fins a 30 de juny d’enguany a mesures com la producció d’obres; la distribució independent; l’exhibició; la difusió i la promoció de la cultura cinematogràfica; la competitivitat empresarial; o la difusió cultural digital, entre d’altres.

IRRESPONSABLES I DEPENDENTS

La sentència del TC inhabilita la capacitat, no només de Catalunya, sinó del conjunt de les comunitats autònomes d’aprovar tributs propis. L’objectiu no és altre que fer-nos absolutament irresponsables i dependents. Davant la voluntat de la Generalitat d’assumir responsabilitats irromp el TC actuant de braç executor del Govern del PP. Davant la voluntat de disposar de més recursos i de ser més eficients i innovadors, sorgeix un Estat que pren decisions que no tenen cap més pretensió que perjudicar les institucions i la societat catalana.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Estem davant un Estat que no fa i que no deixa fer, en el marc d’una ofensiva que s’accentua cada dia, tot i que no és pas nova. Recordem la llarga la llista d’impostos recorreguts i suspesos per l’alt tribunal: l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, dipòsits bancaris o l’euro per recepta.

Hi ha una màxima que guia el nostre dia a dia: ser eficients i ajudar a resoldre problemes. Dissortadament, el Govern de Madrid no només no ajuda a resoldre cap problema, insisteix a crear-ne de nous.