LLARG TERMINI
La condemna d'un banquer
Tots els polítics a qui va servir Blesa des de José María Aznar fins a Alberto Ruiz Gallardón o Esperanza Aguirre li van girar l'esquena
MD01 Madrid, 14.06.06.- El ex presidente del Gobierno José María Aznar (izq) acompañado del presidente de Caja Madrid, Miguel Blesa, momentos antes de pronunciar la conferencia de apertura de la jornada La situación mundial. El nuevo entorno geopolítico, en el VI Encuentro Financiero Internacional organizado por caja de ahorro, hoy en Madrid. EFE/Juan M. Espinosa /
El suïcidi de Miguel Blesa en una finca de caça de Còrdova d’un tret al pit ha commocionat l’opinió pública pel que ha representat la figura de l’expresident de Caja Madrid en les dues últimes dècades. El banquer del PP, amic íntim de José María Aznar, era el símbol de l’Espanya del pelotazo immobiliari, de la politització de les caixes d’estalvis, dels excessos, de la supèrbia i del rescat financer que va portar Espanya a la ruïna i va deixar una factura de més de 60.000 milions per pagar a futures generacions.
El cas de les targetes black de Caja Madrid va ser el que va despullar Blesa davant l’opinió pública. Des del rescat milionari de Bankia ja era sabut que el banquer va conduir la caixa d’estalvis a la ruïna amb la connivència de tots els que estaven al consell d’administració, tant del PP, com del PSOE, Izquierda Unida, CCOO i UGT.
Però l’escàndol que als ulls de la ciutadania va fer plàstic tot l’abús va ser el de les targetes black. Des del punt de vista estrictament econòmic, va representar un desviament de fons de la caixa de 15,5 milions d’euros, res comparat amb els més de 22.000 milions que va rebre Bankia d’ajudes públiques i res en comparació amb els desastres immobiliaris que van aflorar i la morositat desbocada de la caixa madrilenya.
Però aquí els van caure les màscares als directius que suposadament havien d’haver vetllat per la bona gestió de la caixa. No només la van gestionar amb interessos particulars i partidistes, sinó que vivien a costa d’ella i se servien de targetes de crèdit opaques per disfrutar de tot tipus de luxes.
Per Blesa, un senyoret andalús altiu i orgullós, va ser un cop que l’opinió pública sabés les seves petites intimitats. Va gastar en tot tipus de luxes. Li encantaven els viatges cars, els sopars al Ritz, treia diners de 600 euros en 600 euros del caixer, i tirava de targeta per comprar bosses a Louis Vuitton i vins cars. Blesa no va ser condemnat per enfonsar la caixa d’estalvis, ni per cap cas de finançament il·legal al PP, ni per haver desviat fons a paradisos fiscals. Si hi va haver sospites, mai es va poder provar ni es va obrir cap mena d’investigació judicial.
Notícies relacionades
Ironies de la vida, Blesa va ser condemnat a sis anys de presó per gastar 436.000 euros amb les targetes opaques de Caja Madrid. Com tots els grans egos, el seu principal càstig va ser l’ostracisme social. Tots als qui va servir li van girar l’esquena. Blesa no va actuar sol en el saqueig de Caja Madrid. Al seu costat hi havia José María Aznar, Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre, Mariano Rajoy i tota una generació de polítics de tots els colors que no han anat al seu funeral. La seva pitjor condemna.
