Abertis i el fantasma de Cristina Fernández de Kirchner
alemanyfain
La batalla pel control d’Abertis és també la síntesi de tota una època econòmica i política. Afecta bancs, constructores, grans grups inversors, famílies poderoses i un parell de Governs amics, però amb comptes pendents. Atlantia, la companyia italiana de la família Benetton, vol controlar Abertis i va llançar una opa al preu de 16,5 euros per acció. Criteria, el principal accionista d’Abertis, amb el 22,3%, creu que és poc i, a més, troba més inconvenients en l’operació. Ningú oblida que el 2006 Abertis va intentar comprar Atlantia i que el projecte –el Govern italià el va torpedinar– no va tirar endavant.
Abertis, presidida per Salvador Alemany, participada per Criteria i, en últim extrem, per la Fundació La Caixa, que presideix Isidre Fainé, és una joia del mercat amb dividends substanciosos i regulars. Les complexitats de la cada vegada més exigent normativa del sistema financer europeu expliquen que per al grup que controla CaixaBank, la venda d’Abertis –o part– millori les seves ràtios, cosa que justificaria l’operació. No obstant, els italians d’Atlantia no semblen ser el comprador que més agrada en aquesta riba del Mediterrani, on pocs –hi ha precedents– es fien dels transalpins.
Abertis, més enllà dels italians, té nombrosos nòvios. Fa mesos que els bancs d’inversió animen grans empreses espanyoles a licitar per Abertis. Aena, la companyia que presideix José Manuel Vargas, protagonista d’un èxit borsari espectacular, hi va posar els seus ulls i els seus números. Aena, no obstant, encara té majoria pública, i el Govern de Rajoy –per temes de competència– ha dit que s’oblidin del projecte, cosa que obre les portes a altres ofertes com la possible d’ACS, el grup que presideix Florentino Pérez, en col·laboració amb més socis, o alguna altra en gestació, que millori la dels italians.
La posició del Govern és clara, però està atrapat pel seu propi passat. En la seva primera legislatura hauria pogut privatitzar de veritat Aena, però l’equip no liberal de Rajoy –la majoria en el Consell de Ministres– ho va impedir. Ara, en el futur d’Abertis, el veto governamental a Aena no és més que una anècdota, però deixa el gestor aeroportuari en uns llimbs que representen un llast per al seu futur. A més, amb el mapa polític actual, una privatització és gairebé impossible. El PSOE, en la seva versió més esquerrana, no vol ni sentir parlar de l’assumpte, i Podem, en aquest camp, somia amb reviure el fantasma de Cristina Fernández de Kirchner, que va treure al carrer la gent per exigir l’expropiació de YPF a Repsol, sense que hagi beneficiat els argentins perquè, per exemple, la YPF renacionalitzada va perdre 1.500 milions d’euros el 2016.
Notícies relacionades
La batalla per Abertis només acaba de començar. Atlantia va clavar el primer cop, l’OPA, però no és fàcil que guanyi, perquè avança la idea –encara que no sigui gaire liberal– que una empresa com Abertis no ha de ser italiana i que pot ser un gran negoci per a grups espanyols, mentre el fantasma kirchnerià, Lacan inclòs, segueix present.
