Susana Díaz, pel camí de Montilla
rjulve39501291 gra126 sevilla 30 07 2017 la presidenta andaluza y secret170730152234 /
El 20 de juliol del 2008, el llavors president de la Generalitat, José Montilla, va pronunciar una de les seves comptades frases per a la història. Aquell dia es clausurava l’11è congrés dels socialistes catalans i el convidat estrella era el president del Govern i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. El PSC reivindicava llavors (com ara) un millor tracte financer de l’Estat a la Generalitat, i el Govern central s’hi resistia (com ara). Va ser llavors quan Montilla va llançar el seu dard mirant als ulls al president espanyol. «José Luis, t’estimem molt, però estimem més Catalunya».
El president català havia fet un pas important. El seu alt càrrec institucional l’alliberava de sotmetre’s a la disciplina socialista. Entre assumir la defensa dels interessos de la Generalitat o alinear-se amb la Moncloa, va optar pel primer.
Nou anys després, una altra presidenta autonòmica, Susana Díaz, s’ha dirigit en termes semblants al secretari general del partit, Pedro Sánchez. «Com a secretària general dels socialistes andalusos i com a presidenta de la Junta, et demano que mai em facis elegir entre les dues lleialtats», va proclamar Díaz, davant el deliri general dels assistents al congrés del PSOE andalús.
Entre els dos casos hi ha dues petites diferències. Sánchez no és president del Govern, i Zapatero ho era. I, segon, hi ha dubtes que Díaz «s’estimi gaire» Sánchez, a la vista de les ganivetades que tots dos s’han intercanviat en el convuls últim període del seu partit.
El que és rellevant, no obstant, és que els socialistes segueixen lluny de tenir un model territorial compartit. Perquè en les paraules de la líder andalusa apareix implícita una rebel·lió contra el plantejament sanchista d’una Espanya plurinacional, una nació de nacions.
Notícies relacionadesCafè per a tothom
Susana Díaz va venir a dir ahir que el socialisme andalús es posarà en contra de qualsevol intent de la cúpula del partit de promoure una sortida al conflicte català que no passi pel cafè per a tothom. Res més significatiu en aquest sentit que l’homenatge que Díaz va dispensar a Alfonso Guerra, militant exemplar del jacobinisme socialista.
