Diàleg i propostes sobre el finançament autonòmic

El sistema de finançament de les comunitats autònomes (CA) és una peça fonamental en l’articulació de l’anomenat Estat de les autonomies que no està ben resolta. En la majoria d’estats federals o semifederals –i Espanya ho és, especialment per la banda de la despesa pública–, el finançament dels diferents territoris que componen la federació respon a unes regles raonablement clares.

L’Informe per a la reforma del finançament autonòmic aporta un diagnòstic crític del funcionament de l’actual model, que en si mateix marca els objectius per perseguir amb les propostes de reforma. No hi ha cap dubte que alguns d’aquests objectius es podrien obtenir amb instruments diferents dels que planteja l’informe, però el seu contingut té el valor del consens. De l’esforç de la comissió d’experts per arribar a acords, se’n ressent la redacció de l’informe, que pel que fa a la resta deixa oberta a la negociació política la concreció d’algunes qüestions que per la seva naturalesa no són estrictament tècniques.

Entre aquestes qüestions convé ressaltar el grau d’anivellament de recursos del sistema de finançament entre les comunitats autònomes que disposen de diferent capacitat econòmica. L’informe proposa nítidament que el model compleixi amb el criteri d’ordinalitat i deixa a la negociació política l’abast de l’esmentat anivellament. Si les recomanacions de la comissió es compleixen, serà la primera vegada que els recursos del model s’ordenaran per comunitats autònomes responent a un criteri clar, simple, transparent i raonable. Per aconseguir-ho, es requereix –i així es proposa– eliminar progressivament la garantia de l’statu quo, alhora que reduir de quatre a dos els fons que nodreixen el sistema. El principal, un Fons Bàsic, semblant al Fons de Garantia del model en vigor, i un únic Fons d’anivellament vertical que vindria a substituir els tres fons del model de l’any 2009 i que, a diferència d’aquests, operaria amb un criteri d’anivellament clar.

La comissió ha avançat propostes per afrontar, després de diagnosticar-les, altres limitacions en el funcionament del sistema. Entre aquestes, una d’ampli recorregut és la millora de la governança en l’administració dels tributaris compartits. Actualment l’Estat i les comunitats autònomes comparteixen el rendiment dels grans tributs (IRPF, IVA i especials, sent l’excepció l’impost de societats). Però al tractar-se de tributs de titularitat estatal la seva cessió parcial no ha modificat les competències de recaptació, que radiquen a l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Per la seva banda, les comunitats autònomes gestionen per delegació els tributs cedits patrimonials –ITPiAJD, ISD, i patrimoni–, així com els tributs propis. El Consell Directiu de l’Agència Tributària Estatal del Canadà és un possible exemple per seguir.

En peu d’igualtat

En peu d’igualtatLa comissió proposa crear un consell directiu de gestió tributària, en el qual les comunitats autònomes  haurien de participar en peu d’igualtat amb l’Administració central, si més no respecte de la gestió dels tributs compartits. Cooperant, compartint informació –amb els deguts protocols d’accés–, mitjans i responsabilitats, i decidint conjuntament els plans estratègics, s’avançaria en la lluita contra el frau, en l’eficiència general del sistema tributari i evidentment s’aprofundiria en el grau d’autonomia tributària.

L’informe conté propostes en molts altres àmbits, com l’aportació de recursos de les comunitats forals al sistema comú, la millora del càlcul de «necessitats» i del sistema d’«entregues a compte», o l’augment de capacitat normativa de les comunitats autònomes –col·legiada– en IVA i impostos especials.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però no hi ha cap dubte que hi ha una reforma pendent de caràcter transversal, que contribuirà de manera permanent a perfeccionar el sistema. La intensa descentralització territorial espanyola no ha vingut acompanyada de la consolidació d’institucions de govern més federals.

Tal com planteja l’informe, en el marc de l’actual Constitució hi caben reformes que permetin anar alineant el poder de cada nivell de govern amb les seves respectives competències. La funció l’hauria de complir bàsicament el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Per a això es proposa: a) revisar l’actual sistema de majories a les votacions per fomentar el consens i la capacitat de decisió de les comunitats autònomes en els temes que les afecten. b) dotar el Consell d’una estructura estable amb la participació de membres de les dues administracions, i c) ampliar els seus continguts i competències. A més, la comissió recomana donar un impuls polític a la comissió general de les comunitats autònomes del Senat, com també a la Conferència de Presidents. Tant de bo, en nom de la transparència i el consens, el procés de negociació del nou model ja comptés amb un CPFF reformat.