La revisió del finançament autonòmic

Espanya té pendent la revisió del sistema de finançament de les comunitats autònomes. L’actual mètode fa anys que està caducat i acumula molts vicis. Alguns derivats de la manera com es va construir el mapa de competències entre les diferents administracions, altres de la manera com es van pactar les successives actualitzacions partint de les majories al Congrés sense tenir en compte l’equilibri territorial i, finalment, els que van aflorar durant la crisi del deute públic en els quals el repartiment del sostre de dèficit va evidenciar la indefensió dels governs autonòmics davant del totpoderós ministeri d’Hisenda. L’experiència acumulada ha de servir, doncs, per afrontar la pròxima reforma que possiblement no es podrà encarar induint més recursos en el sistema sinó repartint-los d’una altra manera.

L’informe que la comissió d’experts ha entregat a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría sembla un bon punt de partida per a la negociació de la tardor vinent. Especialment interessants són les aportacions que proposen un funcionament «més federal» del Consell de Política Fiscal i Financera reequilibrant el poder del ministeri, la salvaguarda d’un cert principi d’ordinalitat en els recursos finalment disponibles i la inclusió de les comunitats forals en els mecanismes de solidaritat. És un camí interessant que s’hauria de deslligar de les solució d’altres problemes d’índole política.