En primera persona
Sol i ombra
«Ja que no puc disfrutar al xiringuito al davant del mar, egoistament prefereixo una bona ventada. Em sobra ressentiment, ja ho sé»
Una de les coses bones que té treballar a l’estiu és que algunes notícies les expliques, però no les pateixes. Em refereixo, per exemple, a les onades de calor. El del temps explica que a no sé on estan a 42 graus, i tu, mentrestant, et trobes alegrement a la fresca del plató. Allà, per no fregir-te sota els focus, l’aire condicionat va a tot drap. Jo algunes vegades veig ballar els cabells del meu serrell. De fet, sempre he sostingut que podria no pentinar-me i allà hi hauria el tendal, més rígid que el bigoti de Salvador Dalí el dia de l’exhumació. Així que compleixo fil per randa amb els meus orígens del nord: sempre vaig amb la rebequeta. Per als que estem a cobert, la calor exterior s’afronta amb terror. Recórrer els metres que separen la porta de la feina de l’aparcament suposa passar de sentir-te com un gaspatxo fresc a sentir-te com un pollastre a l’ast.
El contrast fa que no entenguem bé els pronòstics. Almenys, jo. Aquesta setmana ens explicaven els experts que l’estiu està flaquejant, perquè en alguns punts superaríem per poc els 30 graus. A mi, que soc de Pamplona, amb els xàfecs que hi cauen, amb la manta a l’agost, la frescor nocturna, em provoca espasmes que algú digui que l’estiu repapieja quan els termòmetres marquen 35 graus. Ja que no puc estar al xiringuito al davant del mar, egoistament prefereixo una bona ventada. Em sobra ressentiment, ja ho sé.
Una altra de les notícies que hem explicat i no patirem és la de l’avioneta amb què Hazte Oír recorrerà les platges espanyoles. Reconec que és un assumpte que em fascina: en ple estiu, en temps generalment d’oci, aquesta organització manté intactes les ganes de seguir donant la llauna amb els penis i les vulves. Si ho arribem a saber, triem la muntanya. Aquesta plataforma es gastarà «entre 15.000 i 20.000 euros» en aquesta iniciativa aèria. Sembla un preu de temporada alta, encara que tot és qüestió de prioritats. El lema que exhibiran és 'Ley mordaza LGTBI: van a por tus hijos'. És un lema lleugeret, així, per a l’encefalograma pla a què aspires a l’agost.
Quan jo era petita (d’edat), els avions que passaven per la platja feien publicitat de sabatilles i cremes solars, i llançaven pilotes a l’aigua. El meu pare es dislocava el maluc una vegada a l’any, mentre corria mar endins per aconseguir-nos-en una. Hazte Oír no només no tira pilotes sinó que, sota el mantell de la seva llibertat d’expressió, tira per terra les aspiracions de tot un col·lectiu que no fa mal a ningú. I és cert: tothom té dret a opinar. El que passa és que em sembla que no diuen la veritat.
CONTRA LA INTOLERÀNCIA
Asseguren que l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania empeny els menors a qüestionar la seva pròpia sexualitat i fins i tot els anima a coquetejar amb persones del mateix sexe. A la platja, allà, ara que s’ha acabat el curs i has aprovat la matèria, un s’ha d’arrebossar per la sorra amb tothom perquè ho ha dit la professora de Socials. I després, a més a més, deixar anar «van a por tus hijos» als pares que tenen els seus cadells escampats per la platja fent castells de sorra és d’un mal rotllo terrible.
«Van a por tus hijos». Sona a una espècie de plaga, pitjor que la que va omplir de polls el cap del teu nen l’últim trimestre. N’hi ha per sortir corrents sense recollir el para-sol. Jo no veuré l’avioneta taronja d’Hazte Oír, però ningú hauríem d’estar exempts de protegir-nos contra la intolerància amb factor total.
