El perfil
Un eixam de paraules
Espinàs, cada dia, durant anys, enllaçant la història de tots
L’escriptor Josep Maria Espinàs. /
Un pastís amb 90 espelmes. No és fàcil arribar-hi. Tampoc apagar totes les flames. Cadascuna representant un any de vida. La seva visió causa cert vertigen. Centenars, milers d’emocions, sentiments, moments, records i persones ballen en aquelles flames titil·lants. Però el temps passa, la cera es desfà i, abans que perdin la seva forma, abans que vessin, arriba el moment de bufar-les. Llavors, ve l’esbufec. Llarg, molt llarg. Potser és necessari algun més per acabar amb tanta flama trapella. I un núvol de fum s’estén uns segons sobre el pastís.
El fum també se’n va. I sembla que ja no hi ha manera de recuperar el que s’ha consumit. Però enfilades al ble, en aquella cordeta cremada en un extrem i que es perd a l’interior de la cera encara intacta, un eixam de paraules continua inalterable. No hi ha manera de comptar-les. Semblen infinites. Són tantes. És tan sòlida la seva presència, tan profunda la seva empremta, que es prolonguen més enllà dels blens. Transcendeixen les espelmes, el pastís, la celebració fins i tot.
Notícies relacionadesUn formiguer, un torrent, una multitud de paraules que, dia a dia, han anat cobrant forma, elegint-se unes a altres, creant una intenció, esquinçant el silenci, convertint-se en mirada particular, però, també, en mirall de la realitat.
Cada dia, durant anys, enllaçant la història de tots.
