La postveritat a Catalunya: 18 mesos, 18 mentides

Recentment, la Real Academia de la Lengua Española ha anunciat que la paraula 'posverdad' passarà a formar part del seu diccionari a finals d'aquest mateix any. La inclusió del terme contribuirà a aclarir els dubtes sobre aquest neologisme, considerat per molts experts com un eufemisme per nomenar les informacions que, en aparença verídiques, no es basen en fets objectius, sinó en mentides.

En aquesta època de populismes i xamans que ofereixen solucions màgiques per a problemes complexos i que posen en risc les democràcies occidentals, l'expansió del concepte, popularitzat arran de la victòria de Donald Trump, és una alarma per als que creiem que, en política, el més important és parlar clar als ciutadans.

Tenir un projecte realista, que sigui capaç d'il·lusionar i que estigui a l'altura de les necessitats i demandes dels que ens han donat la seva confiança és l'obligació de qualsevol que aspiri a treballar per als ciutadans de la seva ciutat, comunitat o país. Un exemple valuós d'aquesta forma de fer política la trobem a França amb el president Macron que, amb un projecte polític de centre, liberal, progressista i inclusiu, va derrotar a les urnes els vells partits i el populisme nacionalista més ranci que representava Lepen.

Per una altra part, en el debat social i polític que s'ha generat al voltant del que significa i implica la 'posveritat', també s'ha destacat, no obstant, la poca novetat del fenomen i la proximitat dels casos de desinformació que vivim.

'9-N bis'

I és que no fa falta que anem gaire lluny. A Catalunya, per exemple, ja han passat els famosos 18 mesos des de la investidura de Puigdemont després dels quals va prometre declarar la independència. Però en lloc d'això, des de fa un temps, tornen a parlar una altra vegada de fer un '9-N bis' amb voluntaris.

En el govern de Puigdemont i Junqueras la veritat no té cabuda. Han sigut tants els girs argumentals de la pel·lícula del procés que ja no saben com sortir del dilema en què ells mateixos han entrat. I és que Puigdemont no governa ni per als seus votants; ja fa molt temps que sabem que això és una baralla per les butaques entre ERC i l'antiga Convergència.

Així que aquest és el balanç de Puigdemont: 18 mesos de mentides per portar Catalunya enlloc, perquè mentia quan prometia la independència en 18 mesos i sap que menteix quan promet un referèndum per a l'1 d'octubre. Es juga totes les seves cartes en una obsessió que no estava ni en el seu programa electoral i destitueix consellers per ser sincers i atrevir-se a reconèixer en públic el que molts dels seus càrrecs diuen en privat. Quan es queixava que Rajoy no el volia rebre, sabia que estava mentint; igual que menteixen ara quan diuen que estan compromesos amb la llibertat de premsa i voten juntament amb la CUP a favor de perjudicar els mitjans que no facin propaganda de l'1-O, amb l'abstenció còmplice de Podem.

Però el rupturisme dels que ens volen separar de la resta d'Espanya ha arribat al final. Sens dubte s'obrirà aviat un nou cicle polític, on per governar s'imposarà tenir un projecte modern i il·lusionant, liderat per un partit net i de centre, que dialogui i que es comprometi, perquè sap que la política és l'art de fer possible el que resulta difícil per millorar la vida dels nostres ciutadans.

Nou mapa polític

Una nova etapa que ja va començar fa poc més d'un any a nivell estatal, amb un nou mapa polític que va demostrar la necessitat d'un projecte que interpel·li a tothom i que superi el conformisme i l'immobilisme que ha governat durant aquests últims anys a Espanya.

Com a principal partit de l'oposició a Catalunya, a Ciutadans som conscients que tenim al davant un gran repte, però també una gran oportunitat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En primer lloc, tenim el repte de seguir treballant perquè hi hagi un nou govern que treballi per a tots; un govern preparat, sense motxilles per casos de corrupció, amb un projecte de futur dins d'Espanya i de la Unió Europea.

Estem davant l'oportunitat de deixar de parlar d'un 'monotema' que tots saben que no porta enlloc i d'un full de ruta mutant que s'ha convertit en un laberint sense sortida. I treballarem, entre tots, perquè la sentència que "una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat" no es faci realitat i que tornem a reprendre el seny i el sentit comú que sempre ha caracteritzat aquesta terra.