Ángel Nieto i Franco

Ángel Nieto va explicar en una entrevista a la revista Jot Down que quan va guanyar el seu primer mundial, el 1969, estava a la mili, cosa que per increïble que sembli avui, li complicava sortir del país, especialment a les repúbliques de l’Est, tan comunistes elles. I va afegir una confidència tan il·lustrativa com tremenda: quan va tornar de Iugoslàvia, on s’havia celebrat l’última carrera del campionat, li van dir que Franco el rebria i que havia d’anar vestit de militar. El joveníssim pilot, soldat de peu a la mili obligatòria, va esquivar aquell deliri feixista com una xicana més i va aconseguir anar vestit amb una jaqueta blava i civil, «uniforme de la fede­ració».

    

És només una anècdota, però il·lustrativa de l’ambient que envoltava l’esport d’elit a l’Espanya de la dictadura. Franco es va aprofitar dels esportistes com ho va fer de les folklòriques. Si Lola Flores i Carmen Sevilla venien una certa idea de l’Espanya eterna i cañí, que aixecava dels seients cert públic hispà, els campions de l’esport (pocs, però amb molt carisma) venien a demostrar que el país sortia del subdesenvolupament i podia competir amb francesos, anglesos i italians. Pura farsa. Ni les dives de la copla il·lustraven la sensibilitat de tot el país, ni els escassos campions d’aquella Espanya eren representatius del nivell mitjà d’esport, orfe de títols i de medalles olímpiques.

    

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El franquisme va elevar a la categoria de mites Bahamontes (guanyador del Tour de 1959), Santana (campió de Wimbledon el 1966), Fernández Ochoa (medalla d’or als Jocs de Sapporo de 1972) i el multicampió Ángel Nieto. Va fer el mateix amb el Reial Madrid de les copes d’Europa, venjador del rebuig que les democràcies veïnes mostraven a l’impresentable règim nascut de la guerra civil.

Motos i propaganda

Franco no en sabia res de motos, però sí de propaganda. Per això muntava recepcions i gales benèfiques nadalenques amb cantants d’èxit. Ara bé, seria tan ingenu pensar que tots aquells herois eren franquistes com ignorar que en la democràcia, fins avui mateix, es recorre a les grans figures de l’esport per transmetre ideologia.