L'exemple del 'Chape'

Aquesta nit el trofeu Joan Gamper serà alguna cosa més que la presentació oficial a l’afició del nou projecte d’Ernesto Valverde. El partit contra el Chapecoense arriba carregat d’una profunda càrrega d’emotivitat i constitueix un homenatge a un equip que va ser castigat per la tragèdia aèria més devastadora de la història del futbol. La matinada del 28 de novembre del 2016, el vol de l’expedició brasilera que anava a disputar l’anada de la final de Copa Sud-americana es va estavellar a prop de Medellín. Excés de pes i falta de combustible. Hi va haver 72 morts, la majoria dels jugadors, tècnics, directius i periodistes que els acompanyaven en el que havia de ser la gran fita per al modest equip brasiler.

Després de superar la commoció inicial i de rebre incomptables mostres de solidaritat (entre aquestes la invitació al torneig barcelonista), el club ha obrat el prodigi de conformar en un temps rècord un nou grup competitiu. «El club es va negar a morir», diu el seu director esportiu. El Chape no va caure en la temptació. Va defugir convertir-se en una passarel·la circense (Ronaldinho, Gudjhonsen o Riquelme es van oferir a jugar amb l’equip) i va aplicar la fórmula humil que li havia permès arribar a la seva primera final continental. Tot ho han fet racionalment, demostrant que a la perifèria de la bombolla milionària del futbol hi ha projectes tenaços i callats que saben guardar dignament la seva identitat. Aquests valors són els que s’homenatgen aquesta nit al Camp Nou.