Reverend mossèn

Soc la mare superiora de la congregació. Ja ho sap, som aquell institut religiós que exercim bàsicament a Catalunya, però que estenem els nostres llocs de recolliment per tot el món. Andorra, Mèxic, Panamà o les Bahames. ¡Fins i tot a Madrid hi tenim algun retir! Quina ironia, mossèn. Però, ja se sap, quan es tracta de portar la bona nova –o els bons comptes– qualsevol esforç és bo. No hi ha fronteres quan es tracta de portar la llum de la congregació. Encara que, si les ombres del Mal pretenen caçar-nos, llavors la cosa canvia. ¡Alabades siguin les fronteres!

Li comentava, reverend mossèn, que voldria que traspassés dos missals de la nostra biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia. ¡Que bonic és ajudar-nos els uns als altres! Es nota que la congregació és fidel als seus principis. ¿Com diu, mossèn? ¿Castedat, obediència i pobresa? Bé, exactament no pensava en aquests vots. Encara que només cal veure’ns per saber que som un exemple de modèstia i humilitat. Segur que encara recorda aquell programa en què jo fregia un llucet i ens el menjàvem acompanyat de truita de patates, ¡quina gran imatge! S’assembla a la pobresa, ¿no? ¿Què diu de Porsche i Ferrari? Això són capritxos del nen. Petits pecats sense importància. En fi, ben aviat li diré on ha de posar els dos missals.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Molt agraïda.

Marta.