Banca a l'ombra, un negoci d'1,34 bilions
Hi ha un negoci bancari que no està a la banca, però que és tan real que, a tot el món, mou uns 100 bilions de dòlars, i a Espanya, al voltant d’1,34 bilions d’euros, segons l’estudi i els càlculs que han fet els professors Santiago Carbó Valverde i Francisco Rodríguez Fernández per a la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), un dels principals centres de pensament, investigació i divulgació econòmica d’Espanya.
La banca a l’ombra -'shadow banking'-, malgrat el seu nom, no és una activitat clandestina ni irregular. Té característiques bancàries, però es fa al marge o en paral·lel als bancs. En resum, són els diners que mouen els fons d’inversió, les companyies d’assegurances, les financeres, els prestamistes i les socimi, com a canalitzadores d’inversions immobiliàries. A Espanya no ha plantejat problemes, però a la resta del món va contribuir a l’esclat de la crisi, com apunta el Banc d’Espanya, que governa Luis María Linde, al seu Informe sobre la crisi financera i bancària a Espanya, 2008-2014.
La importància de la banca a l’ombra al món és evident. Mou/controla el 28,8% dels actius financers mundials. És a dir, gairebé la tercera part dels diners existents -en la forma que sigui- estan emparats per aquesta banca a l’ombra que, per una altra part, no té cap connotació pejorativa entre els experts. No obstant, després de la Gran Recessió, el grup de països del G-20 va reclamar mesures per evitar que cada vegada més activitats financeres acabessin a la banca a l’ombra. El problema és que aquestes pràctiques, legals i en teoria ortodoxes, estan menys regulades que les bancàries, cosa que fa que moltes entitats financeres les utilitzin en el que es denomina fora de balanç.
El paradís de la banca a l’ombra són els Estats Units, on es concentra el 27,1% de tota aquesta activitat. Darrere els segueixen el Regne Unit, amb el 10,5%; les illes Caiman, 6,5%; Alemanya, 6,3%, i Luxemburg, 5,2%, mentre que la banca a l’ombra espanyola a penes representa l’1% de la de tot el món, cosa que no li treu importància interna perquè el seu volum –considerat en sentit ampli– excedeix àmpliament el bilió d’euros.
La crisi, no obstant, també va causar un descens en aquesta activitat, ja que el 2010 va arribar als 1,53 bilions d’euros. Els professors Carbó i Rodríguez no veuen grans perills en aquestes activitats, sempre que reguladors i supervisors calculin «els riscos i les probabilitats de contagi» i no escapin a un mínim control. A més, avancen que, en el futur, les anomenades fintech, financeres tecnològiques, augmentaran el perímetre de la banca a l’ombra, perquè fins i tot podrien «fer activitats creditícies o altres pròpies dels bancs» que els reguladors intentaran controlar, si poden, és clar, perquè el bitcoin i altres monedes virtuals ja són aquí.
Hi ha un negoci bancari que no està a la banca, però és tan real com 100 bilions de dòlars.
