Una final a Nova York

Negoci a la vista. Els caps de la UEFA planegen treure d’Europa la final de la Champions League del 2020, i la primera candidata per acollir el partit és la ciutat de Nova York. Si la idea, defensada pel president de l’organisme continental, l’eslovè Aleksander Ceferin, progressa, dues aficions europees hauran de volar als Estats Units i reservar hotels a Manhattan per presenciar el partit que per a molts és el més important de l’any. 

Si assistir a una final a Londres, Atenes, Roma o París ja suposa un desemborsament gens menyspreable per a un aficionat del Barça o del Madrid, travessar l’Atlàntic i passar un parell de dies, amb les nits corresponents, en una de les ciutats més cares del món és una despesa reservada a sectors amb notable poder adquisitiu.

Però tot sigui per la promoció del futbol/soccer i per l’oportunitat que les grans multinacionals facin els seus business amb la UEFA i els seus adlàters (terme popularitzat fa anys pel periodista José María García i de rabiosa actualitat amb l’escàndol dels Villar).

Qatar 2022

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fa molts anys que sabem que al voltant del futbol d’elit hi ha poderosos interessos econòmics que esquiven els purament esportius i senzillament trepitgen els dels aficionats, pagans de l’invent, però sense cap dret. N’hi ha prou de recordar la decisió de portar a Qatar el Mundial del 2022 i fer-ho en els mesos de novembre i desembre, donat el clima del país. Les tones de dòlars que el país del Pròxim Orient aporta al circ de la pilota són argument suficient per canviar els calendaris de totes les lligues del món i complicar molt el desplaçament de les aficions.

¿Com seria una final a Nova York? Segurament es disputaria en un estadi ple d’aficionats escassament bulliciosos i sense l’electricitat de dues aficions enfrontades amb mitja graderia per a cada una. És possible que hi hagi un xou al descans, a l’estil de la Super Bowl (més negoci), i que les operadores de televisió s’inventin noves preses de l’esdeveniment. Al capdavall, tot està pensat perquè vegem el partit calladets i als nostres aparells digitals.