Editorial
La música i la batalla contra el masclisme
Convé reflexionar sobre la necessitat que té la societat de rebutjar totes les incitacions al masclisme, també les musicals
La lluita contra el masclisme i les actituds arrogants o directament sexistes no admet descans. Tampoc a l’estiu. Per desgràcia, és en l’entorn festiu on es donen més situacions propícies, com ha passat en el transcurs dels últims anys, i fins i tot de manera violenta i tràgica. Al País Basc i a Navarra hi ha una especial sensibilitat en relació amb aquest assumpte, com així va quedar evidenciat amb la campanya No és no i Per unes festes lliures d’agressions sexistes en els Sanfermines passats. Ara, el Govern basc, a través de l’Institut Basc de la Dona, ha recomanat un total de 270 cançons lliures d’estereotips masclistes, alhora que ha criticat durament exemples com Despacito, Súbeme la ràdio o Cuatro babies. No hi ha una prohibició efectiva, cosa que seria forassenyada, ni una desqualificació general de determinada música, però sí una campanya que busca sensibilitzar sobre la influència que tenen algunes d’aquestes lletres en els comportaments socials quotidians.
Seria absolutament ingenu pensar que amb aquesta proposta s’acabaran aquests exemples descarats de supremacia masculina i que ja no se sentiran més aquestes cançons en casetes, barraques o xiringuitos. No obstant, el toc d’atenció aconsegueix almenys una presència mediàtica que ens convida a reflexionar sobre la necessitat que té la societat, a través de l’educació proactiva, de rebutjar totes les incitacions al masclisme, també les musicals, que es venen com a cultura popular.