'Love me Tinder'

T'ho deixen caure com qui no vol la cosa i quan més t'ho esperes. El teu germà, la teva cunyada, els teus amics, amigues, coneguts, saludats i fins i tot la teva mestressa (per als que encara tenim la sort de pagar cada mes el lloguer al pis de baix, al comptat i rebent el preceptiu rebut escrit a boli de mans d'una amable senyora). Te la deixen anar sense engaltar. La sentència balsàmica. La solució als teus mals. La panacea inexorable. L'irremissible no tens cap altra opció. El remei més eficaç contra les teves taques, donant per fet que en tens: «Tu el que necessites és trobar algú».

És llavors quan, sense haver-ho sol·licitat, s'activa al teu voltant el benintencionat pla de rescat del 'single' amb nens, un terme amb què les grans ments del màrqueting turístic van batejar al seu dia el nostre perfil clientelar. I per complir la missió de salvar el soldat 'single', avui els camins per on els cèlibes, ocasionals o no, arribarem a la redempció són inescrutables i variats. 

Així, un dia, els parents amb més vocació alcavota a l'estil Carlos Sobera et concerten una cita, aquesta vegada quan menys te'ls esperes, amb la cosina d'una amiga d'una amiga que passa les vacances a l'apartament contigu al seu a Vilanova i la Geltrú. I la tècnica de venda supera fins i tot aquell prodigi d'eslògan publicitari, 'Busqui, compari i si troba alguna cosa millor, compri-la', de l'inefable Manuel Luque. A saber: «És una noia (els de la nostra generació ens atribuïm mútuament encara els termes noi i noia encara que la majoria de nens desconeguts ens anomenen senyor i senyora) que s'acaba de separar però és molt simpàtica, divertida i se la veu molt bona persona». Com si la seva separació recent fos incompatible amb la simpatia, la diversió i l'amabilitat. I després et deixa anar: «A més, encara està al mercat, com tu». Això em va fer pensar en Luque i em vaig imaginar la bona noia i jo mateix com un parell de pots de detergent disposats a ser comprats.

I un dia et conviden a Vilanova i la Geltrú perquè s'ha muntat un sopar improvisat al qual casualment assisteix la noia acabada de separar. I t'adones que certament la noia, a més de d'acabada de separar, et sembla simpàtica, divertida i bona persona, però també que tots dos no teniu res a veure ni viure i que no aniràs a la partida conjunta de pàdel organitzada per a l'altre cap de setmana. 

Però si hi ha un camí que per als teus gurus és infal·lible és el de les 'apps' de relacions personals. Amb noms que, més que a 'apps' de relacions, a mi em sonen a Chiquipark (Tinder, Meetic, Badoo…). Algunes amb més de 50 milions d'usuaris al món que, em dic, no deuen anar tots per mal camí. 

A gust del consumidor

N'hi ha per a relacions serioses, per a esporàdiques, per a totes dues o altres combinacions a gust del consumidor. En algunes només pots contactar si la persona t'agrada i tu li agrades a ella. Vaja, que vas amb seguretat i encara més si us llanceu tots dos el que s'anomena 'superlike'. Diuen que així t'estalvies desenganys incòmodes en una possible trobada 'tête à tête'. En qualsevol cas, tampoc et garanteix una posterior partida de pàdel.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I que consti que tot això ho sé perquè un amic, fidel usuari i també 'single', m'ha informat i m'ha instal·lat una d'aquestes 'apps' perquè pugui investigar sobre el terreny. Objectivitat abans que res. Tot i així, si bussejant en la informació d'aquest mar cibernètic de relacions busco, comparo i trobo alguna cosa millor… us ho explicaré un altre dia.