'Post molestam iuventutem'
La majoria dels pencaires estaran de vacances entre demà i el divendres 25 d'agost. Els nascuts després de l'agost del 52, tan ben conservats gràcies al revolucionari Pelargón dels seus primers biberons, ens repartim en dos.
Els penedits per no planificar el pròxim curs i els que ja saben on aprendre. En el descans forçat d'aquestes setmanes, n'hi ha que no han llegit ni s'han aprimat, i si han trobat postals Escudo de Oro més val que les destrueixin. En cas contrari, acabaran en un museu suec.
A la ciutat de Helsingborg (Suècia) es troba el Museu del Fracàs. Exhibeix invencions que no van prosperar malgrat els bons auguris. Hi ha les cintes de vídeo betamax de Sony, el bolígraf rosa de Bic per a dones (Ellen Degeneres el va glossar, vegin www.tribunafeminista.org), el Monopoly de Donald Trump (sí, un altre fiasco), la cervesa Harley Davidson, la lasanya Colgate i les ulleres de Google. Les raons de l'èxit o el fracàs en el món del disseny i la indústria les ha explicat Juli Capella a De la fregona al Airbus (LID).
En el catàleg d'èxits que van acabar en fracàs, mereix menció especial, en aquest estiu de revisió, sense l'elemental dret a crítica, dels Jocs Olímpics de 1992, un invent de 10 anys abans amb motiu del Mundial de futbol de 1982 a Espanya. Es tracta del pitaplauso creat per Manuel Jalón, l'inventor del pal de fregar i de les xeringues que es llencen. El fanàtic passa per fases d'aplaudiment i xiulets, ¿no? Doncs que disposi llavors d'una espècie de maraca que en un extrem són castanyoles i en l'altre xiulet, el pitaplauso ho resol tot a la vegada. Fins que algú va dir, en aquella Espanya sempre postfranquista, que era objecte llancívol. Adeu negoci.
I després d'acompanyant de les vacances de la resta de la família o amb amics, ara toca al jubilactiu seguir aprenent amb programa propi i amb descompte rosa (qui va inventar aquest color per a jubilats hauria d'acabar a Helsingborg).
Un del 52 que va organitzar berenar de comiat entre col·legues d'oficina el 18 de gener -li van regalar 52 llibres de La Central- em va explicar que s'ha de començar per tornar a meditar serenament. Es va apuntar a un curs de l'Institut d'Humanitats (CCCB) en què la filòsofa Fina Birulés posava en qüestió les nocions de passat i futur perquè en el nostre temps present es redueixen a la «tensió entre experiència i expectativa». En aquell mateix centre, amb més propostes que talles a Zara, a partir de l'octubre Daniele Porreta proposa diverses sessions sobre Futurs possibles. ¿Preu? Menys del que t'has gastat en qualsevol aeroport per retard de l'avió.
Programes d'aprenentatge
Segons dades oficials, 1.461 catalans majors de 56 anys segueixen cursos universitaris. Més homes que dones, al contrari de la piràmide que es dibuixa des dels 56 anys cap avall, més dones que homes estudiant. Els programes d'aprenentatge que ofereixen les universitats, que no de reciclatge, varien de nom: Universitat a l'Abast (UAB), Seient Reservat (UB), Sèniors (UPF).
Aquesta última, per exemple, fa un mes va celebrar un acte discret de graduació de sis dels seus alumnes que junts sumen 400 anys (hi ha 170 aspirants més). La lliçó final, ¿la va fer un iaio? ¡En absolut! Va anar a càrrec del jove i erudit Ivan Pintor (Facultat de Comunicació), que amb profusió de vídeos va explicar la presència de la memòria en el cine dels grans mestres.
Aquell dia, al cantar el Gaudeamos igitur tradicional, els entusiastes de l'última fila vam alterar el vers post iucundam iuventutem/post molestam senectutem (la divertida joventut, la incòmoda vellesa) per la de iucundam senectutem. Cadascú tria el seu pitaplauso.
