Nazis a l'Amèrica de Trump

Del gravíssim esclat de violència que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Charlottesville (Virgínia) se’n desprèn que el tradicional supremacisme blanc es maté enquistat en alguns estats americans, com una plaga eterna, malgrat els avenços legislatius i el desenvolupament social del país. I per molt que la parafernàlia –banderes confederades, record als generals perdedors de la guerra de Secessió (1861-1865) i torxes del Ku Klux Klan– pugui ser vista com un simple anacronisme, gairebé com un folklore, convé fer incidència, per no equivocar-nos, en la vitalitat mostrada per aquests grups ultres de diferents branques (nazis, antisemites, ultranacionalistes, nostàlgics sudistes) als Estats Units del segle XXI.

Alguns caps dels supremacistes no tenen cap mania a relacionar les seves bàrbares accions amb el pensament de traç gruixut expressat pel president Donald Trump en la seva campanya electoral. De fet, l’exlíder del Klan David Duke va declarar que els manifestants «anaven a complir les promeses de Trump de recuperar una altra vegada el nostre país». És a dir, s’estableix un llaç d’unió entre les impresentables accions de feixistes d’aquests grups violents i el programa polític de l’actual president. Si la Casa Blanca no s’afanya a desmarcar-se d’un vincle com aquest, estarem davant un símptoma de greu crisi del sistema democràtic.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La reacció del president no ha sigut gaire reconfortant. Les seves paraules van buscar una certa equidistància entre els ultres agressors i els grups que van sortir al carrer per frenar l’abús. Trump, incapaç de dissimular el seu verdader fons ideològic, no va saber condemnar sense ambigüitat els que van provocar els incidents com a resposta a una mesura (la retirada d’una estàtua del general Lee, per les seves idees esclavistes) que podrà ser discutible, però que es va fer per la via legal.

La ira

En el fons dels disturbis de Charlottesville hi ha l’assumpte de la revisió de la història, que els Estats Units haurien d’abordar amb l’esperit obert que va fer gran el país i no amb la ira dels nazis que menyspreen negres i jueus.