Els esclaus del segle XXI

¡Què bonic que és el Mediterrani des de la talaia d'una esplèndida terrassa europea davant del mar! I quin desvergonyiment el dels que seguim contemplant les onades sense veure que porten sang de milers de migrants enfonsats mentre perseguien un somni. Onades que van pudor de la suor d'homes i dones que es llancen al mar per frenar el trànsit esclavista del segle XXI i s'enfronten a la reglamentació dels governs. Onades salades com les llàgrimes de les mares que mai més tornaran a veure els seus fills.

És estiu, toca gastar-se l'extraordinària durant les vacances i no estem per a marxes de protesta en defensa de les oenagés que dediquen els seus recursos i la seva gent a rescatar els que fugen de la guerra, la violència i la fam. Els estats tenen en la nostra inacció l'excusa perfecta per carregar contra elles i impedir que deixin a les seves costes la càrrega que han tret del mar. Policies i guardafronteres, pagats amb els nostres impostos, estan per protegir-nos a nosaltres, i ells, els refugiats, no són nosaltres.

La nostra consciència pateix quan de sobte apareix el cadàver d'un nen en una de les nostres platges. Llavors ens indignem i demanem solucions perquè no es torni a repetir un atropellament com aquest. Recolzem i aplaudim que les oenagés facin la feina que no fan les nostres patrulleres, que tenen missions més importants que salvar les vides dels altres; però les consciències, com els Governs, són curtterministes i no suporten les tragèdies alienes durant gaire temps.

Gairebé no és notícia de telediari que un vaixell d'una oenagé carregat de refugiats no pugui desembarcar-los en aquesta riba del Mediterrani i, el que és igual de greu, tampoc a les costes d'on van sortir. Els milions d'euros donats a les autoritats locals perquè lluitin contra les màfies dedicades al comerç de migrants es perden a les butxaques d'alguns, i els seus guardacostes, com els nostres, no volen rebre els migrants.

Un piloteig indecent

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

És indecent el piloteig dels governs europeus passant-se els refugiats dels uns als altres i tots mirant cap a un altre costat per no complir amb les obligacions humanitàries. Mentre els vaixells de les oenagés van fent voltes sense poder dipositar els rescatats, l'Organització Internacional per a les Migracions denuncia que la intolerància dels nostres governs porta les màfies a llançar al mar els que transporten. Només dimecres i dijous de la setmana passada es van desempallegar al golf d'Aden de 300 somalis i eritreus que somiaven arribar al Mediterrani. La mitjana d'edat de les víctimes era de 16 anys.

La ment humana té una facilitat enorme per abstreure's i desterrar el que no li interessa; per oblidar que anys enrere nosaltres o els nostres pares o els pares dels nostres pares també vam patir misèria, guerra i exili, però la història ensenya que no hi ha fortalesa invulnerable. Si volem construir un món de progrés, no podem permetre que les nostres aigües s'omplin de cadàvers. Si al segle XIX va ser possible acabar amb el tràfic d'esclaus, tenim mitjans per erradicar el de migrants al XXI.