Ningú guanya en el conflicte laboral del Prat

La vaga dels treballadors d’Eulen que presten servei a l’aeroport del Prat porta camí de convertir-se en el perfecte exemple d’un conflicte laboral en què ningú guanya tot i haver-hi hagut oportunitats per a una sortida digna i positiva per a les parts. Contra el que semblava raonable, els empleats van rebutjar diumenge una proposta d’augment salarial que estava molt més a prop de les seves pretensions que de la tancada posició inicial de l’empresa, i aquesta negativa va donar pas ahir a una vaga total i indefinida. Però, com que els serveis mínims són d’un 90%, i sobretot perquè la Guàrdia Civil està reforçant els controls de seguretat, l’efecte de l’aturada va ser ahir inapreciable i els milers de passatgers que havien d’agafar un avió ho van poder fer sense contratemps. El laude arbitral d’obligada acceptació que ben aviat dictarà el Govern permetrà fer balanç del que han aconseguit els vaguistes amb la seva protesta, però sembla difícil que obtinguin més del que se’ls oferia en la taula de negociacions. Fins i tot admetent la legitimitat de les seves reivindicacions –els seus sous són manifestament i necessàriament millorables–, han usat sense miraments com a ostatges milers de passatgers i han posat en perill irresponsablement les seves vacances, fet que els ha suposat moltes més antipaties que simpaties. La tardança del Govern i de la Generalitat a reaccionar davant el conflicte i el seu intercanvi de retrets polítics han completat un trist quadro que no hauria de repetir-se.