D'assessor, Rompetechos

Un dels aspectes més curiosos de treballar a l’estiu és veure com hi ha alguns polítics que fan coses pensant que en ple agost, amb els ciutadans en la seva letargia vacacional, passaran completament desapercebudes.

Total, l’actualitat baixa, als programes informatius estem els substituts i qui s’estimarà més veure un telediari abans que xipollejar a la piscina… És una tonteria que es repeteix. Només aquesta setmana me’n venen al cap dos exemples. 

El primer, les conseqüències del pacte de govern a què s’ha arribat a Castella-la Manxa. Podem ha entrat en l’executiu d'Emiliano García-Page al·legant que des de dins podria canviar les polítiques i beneficiar així els ciutadans. No obstant, la mesura més immediata ha sigut la de beneficiar en el seu retorn a l’Administració els funcionaris que accedissin a un alt càrrec. I això, quina casualitat, afectava el nou vicepresident segon i líder de Podem a la comunitat, José García Molina. Suposava, en definitiva, garantir que determinades persones tin­drien possibilitat d’aconseguir millors retribucions, millors pen­sions i càrrecs d’un nivell al qual d’una altra manera no haurien pogut accedir. 

Decisions i conseqüències

L’enrenou ha sigut de tal calibre que han fet marxa enrere en qüestió de dies. És inaudita la limitada capacitat que tenen alguns polítics per prendre decisions sense veure a venir les conseqüències immediates. García Molina no va saber preveure que després d’esmenar-se a si mateix pactant amb el PSOE a canvi de butaques, inevitablement li perjudicaria aprovar uns sobresous que el beneficiaven a ell, entre altres. Hi ha coses que no es poden fer ni a l’agost. 

La segona notícia que suposo que esperaven que passés desapercebuda és la del ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, emportant-se la família gratis de vacances a l’Equador. S’allotgen a la residència de l’ambaixador i es mouen amb un xòfer pel país. El seu departament diu que Dastis s’ha pagat els bitllets d’avió. Home, només faltaria. I que s’ha instal·lat a la legació diplomàtica perquè va rebre una invitació personal. Bé, en realitat l’estem convidant tots, no només l’ambaixador. Que, per una altra banda, és subordinat del ministre. 

Notícies relacionades

Sánchez: "L'Espanya nació de nacions arribarà"

Les vacances de la família Dastis: el ministre s'allotja a l'ambaixada i fa servir el cotxe oficial

És impressionant que pensin que no se n’adonarà ningú. A més, no hi veuen res estrany, perquè ho justifiquen un cop que transcendeix. Sobretot quan venim d’una polèmica relativament recent amb l’exministre d’Indústria José Manuel Soria, que va anar gratis a l’hotel d’un empresari amic a Punta Cana. Quan va sortir a la llum, ho va negar. I després, va portar a judici el mitjà de comunicació que ho va destapar, el diario.es, i és clar, el va perdre. Però ¿qui assessora aquesta gent? ¿Rompetechos? 

El model d'Estat

Podria seguir, perquè algun dia s’estudiarà com a sinònim del caos l’estiu que porta el PSOE amb el debat del model d’Estat. Tan aviat ens diuen que Espanya és una nació de nacions, que aquesta definició engloba només el concepte nació en el seu caràcter folklòric, que més nació que Catalunya és Castella i l’última, en ple pont del 15 d’agost, és que Madrid serà una nació a l’Espanya plurinacio­nal de Pedro Sánchez. Que, per cert, després de mesos a l’atur, es veu que necessitava vacances llargues, tipus calendari escolar. Quan s’acabi l’estiu, hi haurà tantes nacions com comunitats autònomes i tantes ver­sions com líders té el PSOE distri­buïts per tot el país. És probable que molts ciutadans hagin desconnectat una mica de l’actualitat, però mai és suficient per suprimir la capacitat de sorpresa.