¿Tenia raó el conseller Baiget?
El referèndum de l'1-O pot acabar en una temptativa de repetició del 9-N
baiget /
El grup de Junts pel Sí va fer entrar al Parlament el dia 31 de juliol amb gran pompa (la firma de tots els seus diputats menys quatre) la llei del referèndum. Després de canviar el reglament i d’habilitar la Cambra a partir del dia 15 d’agost i amb la intenció d’aprovar la llei abans de l’1 de setembre. Quedaria llavors un temps ridícul d’un mes per preparar el referèndum de l’1-O i l’obligada campanya.
Però Carme Forcadell no va posar l’assumpte a l’ordre del dia de la taula d’ahir. I, més estranyament, tampoc ho va fer a la reunió i fins i tot va al·legar que era degut a la complexitat de la llei i al fet que potser els grups parlamentaris que l’havien instat finalment no la presentessin. Té la seva raó perquè el diputat d’EUiA Joan Josep Nuet, un vers lliure, va afirmar que la llei en qüestió és un triple salt mortal. El problema és que JxSí pot retirar la llei, però el que no pot fer la presidenta és negar-se a tramitar-la.
¿Quina és la raó d’aquest sudoku jurídic que sona a marxa enrere, si més no aparent? Només en veig tres que han de ser acumulatives. La primera, impedir que l’oposició pugui presentar un recurs al Consell de Garanties Estatutàries, el dictamen del qual –no vinculant– es presumeix negatiu. La segona, evitar que el Consell de Ministres, tal com va anunciar Mariano Rajoy fa pocs dies, recorri l’admissió a tràmit i demani al Tribunal Constitucional la seva immediata suspensió. El Govern català no podria d’aquesta manera –llevat flagrant desobediència– continuar preparant el referèndum. La tercera, que el separatisme, en el seu intent de liquidar / substituir l’ordre constitucional espanyol –i l’estatutari català– amb una llei catalana de nou encuny, està jugant al gat i la rata amb l’Estat. I que Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría són més experts en la matèria que la Generalitat, que no ha aconseguit ni el vistiplau dels lletrats del Parlament.
¿Què passarà ara, tenint en compte que Carles Puigdemont no vol la marxa enrere i que, a més a més, la CUP –encoratjada– tampoc no ho permetria? La Mesa pot admetre la llei a tràmit en les reunions setmanals del 22 o del 29. No sembla lògic. ¿Per què córrer el risc d’endarrerir-ho vuit o 15 dies quan el temps se’ls tira a sobre? També podria aplicar desviadament el reglament (art. 81.3), canviar l’ordre del dia del primer ple –se suposa que el 6 de setembre– i esperar una protesta massiva per la Diada després de la segura suspensió del Constitucional. O aprovar la llei de referèndum per decret llei. ¿Una llei de referèndum per a la independència per decret llei? El Govern espanyol utilitza aquest instrument, però no per sortir de la Unió Europea (UE).
En tot cas, en un referèndum amb aquestes coordenades només hi anirien a votar els independentistes (com Artur Mas va dir un dia i no va repetir mai) i com a màxim es convertiria en una temptativa de repetir el 9-N del 2014. Cosa de la qual el conseller Jordi Baiget ja va advertir al juliol en una entrevista d’El Punt Avui i per la qual va ser cessat fulminantment per Puigdemont.
El separatisme s’ha ficat per prepotència en un gran embolic (per no utilitzar la popular frase) i no sap com manejar-ho.
