Anàlisi
Con-viure amb la por, sobre-viure a la por
Estava cantat que Barcelona era un focus d'atenció clau del terrorisme
zentauroepp39718097 ramblas170817175333
Inevitablement en el punt de mira per a la comissió d'un atemptat terrorista per la seva privilegiada situació oberta al mar, amb un trànsit espectacular de visitants, estava cantat que Barcelona era un focus d'atenció clau, i que actuant en aquesta gran urbs s'adquiriria un notable resultat en la percepció de vulnerabilitat, por i incertesa. I amb aquestapretensió es fa. ¿On? Al lloc més característic, les Rambles. ¿Quan? En el moment àlgid per al turisme: agost, i una hora relaxada, la primera de la tarda d'un dia entre setmana. El màrqueting del terrorisme buscant el seu millor cop d'efecte.
Avui Barcelona està de dol. Avui altres temes d'actualitat es queden en l'oblit. De la turismofòbia i l'1 d'octubre, a la solidaritat davant la barbàrie.
La màxima fonamental en seguretat és, precisament, “la seguretat total no existeix”. És el primer que s'aprèn, a con-viure amb el risc mesurant la probabilitat de l'amenaça i la seva severitat, en el cas de donar-se. Quan s'instaura un dispositiu, són els paràmetres. Hi ha altres que no s'ensenyen: sobre-viure a una tragèdia de la magnitud de la que s'ha viscut. I afecta, perquè es percep per sobre de tot la vulnerabilitat: no només qualsevol ciutadà, sinó també els professionals de la seguretat.
Quan s'atén una víctima, quan se sent l'adrenalina de la imminència, de la urgència, a la vegada està present aquell regust amarg i traïdor de la sensació de fracàs. Pensar que tantes hores de feina no han servit per a res, repassar una i mil vegades com es podria haver fet millor, maleir-se per no haver sabut, per no haver pogut, per no predir… I s'ha de con-viure amb aquesta càrrega. Cada vegada que es passa pel lloc, es reviu una i mil vegades de manera infinita.
El gran poder d'aquest terrorisme és la seva acció indiscriminada: el ciutadà és conscient per primera vegada que també pot convertir-se en víctima, i no com en altres atemptats que es focalitzaven en polítics i personalitats rellevants per a l'esfera pública. Només hi ha una manera de fer-hi front, i és involucrant-s'hi. S'ha d'aprendre a con-viure amb aquesta nova realitat. Sobre-viure sent conscients de les amenaces i educar-se a ser observadors actius. Qualsevol ciutadà pot observar alguna cosa, escoltar alguna cosa, detectar alguna cosa que pugui ser rellevant i transcendent per posar setge al mal. És fonamental comunicar-ho a les forces i cossos de seguretat, fer un front comú, no abaixar la guàrdia. Cal superar-se i assumir les responsabilitats en el que afecta la globalitat de la població. L'enemic més fort es fa feble a les parts més petites.
A Barcelona es reviuran els moments que van acompanyar el xoc de l'11-M. És important cuidar-se emocionalment, assumir que passarà factura i posar-hi remei anticipadament. No és el moment de buscar culpables, passar-se la pilota o aparèixer a la foto. És el moment de prendre consciència de la situació i aliar-se per vèncer l'enemic.
