I ara Barcelona

Sigui quin sigui el perfil concret dels autors del brutal atemptat de Barcelona -i encara que la hipòtesi principal sigui l'autoria gihadista no se'n pot descartar d'altres- tot indica que estem davant un nou exemple del que, en la l'argot que s'utilitza, s'anomena "resistència sense lideratge". Malgrat els múltiples errors acumulats fins avui en la resposta predominantment invasora i militarista els atemptats registrats des del fatídic 11-S, és un fet que per als grups associats tant a Al-Qaida com a l'Estat Islàmic, i a qualsevol altre que pretengui imitar-los, s'ha fet molt més difícil portar a terme un atemptat de grans dimensions.

Almenys als països occidentals, els mecanismes d'informació i intel·ligència s'han perfeccionat fins a un nivell que fa molt més difícil organitzar un cop per al qual es necessiti un grup instruït i organitzat sobre el terreny, encara que només sigui per les empremtes que inevitablement van deixant en els preparatius.

Alternatives assequibles

Això ha portat els seus dirigents a buscar alternatives que estiguin pràcticament a l'abast de qualsevol. Ja els supremacistes blancs nord-americans van optar per aquesta modalitat des del 1988 (Fort Smith Sedition Trial), Al-Qaida, per boca d'Abu Mussad al-Suri, la va plantejar a partir del 2004 i l'Estat Islàmic, amb Abu Mohamed al-Adnani, el setembre del 2014.

En definitiva, es tracta d'aprofitar individus radicalitzats, que en molts casos no han pertangut mai a grups organitzats ni han viatjat a països problemàtics. Són persones que, per tant, resulten pràcticament indetectables fins al moment en què s'activen i, encara que no poden reproduir una cosa tan impactant com l'atemptat a Nova York o Washington, sí que poden, per desgràcia, provocar un dany irreparable als carrers de Niça, París, Brussel·les, Berlín, Londres… i ara Barcelona

Per a les seves accions no necessiten un alt nivell d'instrucció en tècniques terroristes ni armes o explosius gaire sofisticats. Actuen habitualment contra objectius 'tous' (no protegits especialment), aprofitant aglomeracions de població civil.

Clima de terror garantit

Notícies relacionades

Cronologia dels últims atemptats per atropellaments massius a Europa

La CIA va avisar fa dos mesos els Mossos del risc d'atemptat a Barcelona

I és que, encara que no sempre aconsegueixin matar éssers humans, tenen pràcticament garantit crear un clima de temor generalitzat en la ciutadania, que l'Estat Islàmic o el grup al qual diguin representar s'apunti un macabre punt en el seu haver (sense que això signifiqui que l'acció respongui a una ordre directa d'Al-Zauahri o d'Al-Bagdadi). I que els governs, també per desgràcia en massa ocasions, segueixin entestats a optar per més mesures militars, com si això servís per neutralitzar realment una amenaça que enfonsa les seves arrels en problemes socials, polítics i econòmics que demanen altres instruments.

Sense pretendre ser alarmista, la realitat d'aquests últims anys ens demostra que tots estem en la llista d'objectius. És cert que ningú té la fórmula màgica per eliminar el terrorisme, però també ho és que no hem de paralitzar-nos davant una amenaça, que no és existencial, tot i que ens seguirà acompanyant durant temps indefinit.