Va callar el Comandant

El 26 de juliol de 1953, un grup de guerrillers liderats per Fidel Castro van assaltar la caserna de Moncada. L’operació va fracassar i els atacants van ser detinguts. Tres mesos després es va celebrar el judici. Castro va llegir la seva defensa. Un discurs de quatre hores que el va elevar als altars dels herois. La història m’absoldrà, va pronunciar. I la història, el que li va proporcionar, va ser una infinitat d’oportunitats. Ell les va aprofitar totes. Amb unes va donar l’esperança al poble. Amb altres, va trencar la llibertat i els drets humans. 

  

Opinió exprés (Auto)

Títol opinió (Auto)

Títol opinió (Auto)

Autor (Auto)

Càrrec (Auto)

Notícies relacionades

Les 10 frases cèlebres de Fidel Castro

L'últim comandant

 El seguici fúnebre de Castro va durar quatre dies. Les seves cendres van recórrer més de mil quilòmetres transportades en un vehicle militar. Quan trepitjava els carrers de Santiago, molt a prop de la caserna de Moncada, el cotxe es va avariar i quatre militars van haver d’empènyer-lo per seguir el seguici. Potser, en l’espai intangible de la memòria, davant el record d’aquell edifici que un dia va ser l’inici de tot, la història i Castro van mantenir un pòstum pols. Potser el comandant necessitava pronunciar un últim discurs. I, ja se sap, els seus mai van ser curts. Per alguna cosa ostenta el record Guinness del discurs més extens de la història de l’ONU. ¿Què diria Castro en defensa seva? ¿Sabria trobar les paraules per aconseguir la magnanimitat de la història?

    Finalment, el motor va arrencar. El Comandant se'n va anar… i va ­callar.