Barcelona, objectiu estratègic

Objectiu 'tou', espai públic de concentració de masses, víctimes indiscriminades i materials de fàcil accés: es repeteix el patró dels atacs terroristes a Europa els dos últims anys. A Espanya, es temia un atemptat com el perpetrat dijous passat. La lluita contra ETA i les lliçons apreses després de l'11-M van permetre a les agències de seguretat i intel·ligència tenir el "saber com" per evitar el pitjor dels escenaris durant aquests anys.

Partint de la premissa que l'estratègia terrorista mira sempre més enllà de l'objectiu específic atacat, ja que es busca un dany moral i simbòlic públic molt més gran que les conseqüències físiques directes -característica essencial del terrorisme-, es poden assenyalar diversos factors que ajudin a respondre la pregunta de per què BarcelonaBarcelona. Però s'han d'entendre alguns punts clau del context internacional, espanyol i, en particular, barceloní. 

A la coalició internacional

En primer lloc, Espanya forma part de la coalició internacional que combat l'Estat Islàmic, compta amb tropes desplegades en altres països amb presència de grups terroristes com AQMI i és soci compromès amb altres països occidentals també sota l'espiell del terrorisme global. Aquestes circumstàncies són una constant en la propaganda gihadista, imbuïda de la retòrica fanàtica del 'nosaltres' contra 'ells'.

Per un altre costat, i mirant al passat, el somni de recuperar el suposat paradís perdut d'al-Àndalus, així com les proclames per reconquistar les ciutats de Ceuta i Melilla, són també un argument habitual del gihadisme internacional ja anterior a qualsevol implicació militar espanyola a l'exterior -incloent-hi la guerra de l'Iraq del 2003- o suport a aliats.  

Falta d'integració

Notícies relacionades

L'únic terrorista fugit podria ser l'autor de la matança de la Rambla

Cinc claus per entendre per què l'atemptat a Barcelona és diferent

En segon lloc, factors particulars -encara que no exclusius- a Catalunya: per un costat, la presència de grupuscles salafistes, les posicions radicals dels quals poden facilitar el pas dels seus militants de l'extremisme a la violència. Per un altre, una segona generació d'immigrants, ciutadans de ple dret, la falta d'integració dels quals o la recerca d'una identitat perduda poden catalitzar el procés de radicalització i l'adhesió a una causa per la qual matar i morir. En els últims anys, s'han desarticulat importants xarxes i complots gihadistes, també amb vincles amb trames internacionals, i el nombre de radicals detinguts és el més gran d'Espanya -juntament amb Ceuta i Melilla-.

Per últim, el caràcter internacional de Barcelona. Com qualsevol altra gran ciutat europea, atemptar contra Barcelona és garantir una ressonància mundial immediata i multiplicar l'impacte mediàtic i psicològic de l'atac. A més, com a destí turístic de primer nivell, el dany contra aquest sector principal de l'economia espanyola pot ser greu. Per més que espanti el fanatisme, els terroristes sempre segueixen una estratègia racional i persegueixen també el cop econòmic, social i polític. Per totes aquestes raons, l'atemptat terrorista gihadista a Barcelona tenia un fonamental component estratègic.