Deute, el que avisa no és traïdor
El problema del deute públic espanyol és que els tipus d'interès, abans o després, pujaran
La tragèdia de Barcelona, amb les víctimes –que poden ser més– de la criminal massacre gihadista, converteixen en secundari i banal qualsevol altre assumpte. El crit espontani i col·lectiu de «no tenim por» és, per sobre de tot, un cant a l’esperança davant la barbàrie terrorista, una demostració que els terroristes han tornat a portar mort i dolor, però que no han aconseguit el seu objectiu. Barcelona i Espanya, com abans Londres i el Regne Unit, Brussel·les i Bèlgica, París i França i també Madrid el 2004 amb l’11-M, no deixen de mirar cap endavant.
Amb prou feines hores abans que uns gihadistes deixessin el seu segell de sang i dolor a la Rambla barcelonina, el Tresor espanyol va col·locar als mercats un total de 4.470 milions d’euros en deute públic, dels quals 690 milions ho van ser en lletres del Tresor a sis mesos a un interès negatiu rècord del -0,433%.
Això, que no és la primera vegada que passa, significa que els inversors paguen a Espanya per endeutar-se. És com si algú va a una entitat bancària a sol·licitar que li concedeixin un crèdit i no només no paga pels diners que li deixen, sinó que cobra. Tot un contrasentit econòmic i per això mateix té els dies comptats, encara que ningú sap quants.
La barbaritat del deute
També hores abans de la massacre terrorista de Barcelona, es van publicar les dades del deute públic espanyol –Estat, comunitats, ajuntaments i Seguretat Social– del final del primer semestre del 2017, que arriba a la xifra rècord d’1,138 bilions –amb b de barbaritat– d’euros, i que solament al juny va augmentar en 13.938 milions d’euros.
Aquesta enorme quantitat equival al 100,03% del PIB i duplica de sobres els ingressos anuals de totes les administracions públiques espanyoles per tots els conceptes. Un desfasament així només és sostenible per una conjunció d’elements: la confiança en el país per la recuperació econòmica i els irrisoris tipus d’interès actuals, en algun cas negatius.
Notícies relacionadesEl problema del deute públic espanyol –l’estatal i l’autonòmic– és que els tipus d’interès, abans o després, pujaran. Els principals banquers centrals del món –entre ells Janet Yellen, de la Reserva Federal, i Mario Draghi, del Banc Central Europeu– es reuneixen aquesta setmana a Jackson Hole (Wyoming, EUA) i es preveu que donin pistes sobre els futurs augments dels tipus d’interès. Llavors, quan els diners siguin més cars, Espanya pot tornar a tenir dificultats per refinançar aquest bilió de deute, perquè la seva reducció és una quimera mentre no hi hagi alguna cosa semblant a un gran pacte –impensable ara políticament– d’estalvi públic.
No té sentit que algú cobri per endeutar-se i això s’acabarà. Quan aixpo passi, els que més deguin, més problemes tindran. El que avisa no és traïdor però, encara que tot això és molt important, no deixa de ser una anècdota comparat amb les vides segades a Barcelona pel terrorisme, que tampoc pot ser una excusa per aparcar problemes com el del deute.
