¿És possible desradicalitzar?

¿En quin punt una persona radicalitzada decideix fer el gran salt i convertir-se en terrorista? No és una acció lineal, ni clara, encara que pugui semblar-ho. De radicals n'hi pot haver molts, però de persones disposades a matar, i fins i tot a morir, en nom de determinades idees n'hi ha moltes menys de les que l'impacte dels actes de terror podria fer-nos pensar.

Investigadors d'arreu del món miren de trobar una resposta a aquesta pregunta, sense aconseguir atrapar-la. Sí que es coneixen les múltiples causes d'una frustració que està en l'origen de tot: d'un costat, la falta d'oportunitats, els sentiments de marginació, de desarrelament, la recerca d'una identitat fabricada i idealitzada; de l'altre, l'ús de l'odi com a motor de la manipulació, l'oferiment d'un fi últim, la falsa promesa de fer història, de convertir-se en herois…

Com impedir aquest salt s'ha convertit en part inherent de la lluita antigihadista en els últims anys. En nombrosos països s'han posat en marxa programes de desradicalització, tot i que amb resultats encara més que mediocres. Possiblement el cas més notable sigui el sonat fracàs de França, que acaba d'anunciar –a penes uns dies abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils– el tancament del seu únic centre experimental de desradicalització. Segons sembla, l'aïllament físic –enmig del camp–, el fet de no oferir un programa individualitzat i el caràcter voluntari han pesat en la seva falta d'eficàcia. Les autoritats franceses iniciaran a la tardor un nou procés per analitzar altres possibles models per aturar l'extremisme.

Donades les circumstàncies, és probable que no optin pel model danès, conegut per la seva tolerància a l'hora de buscar la rehabilitació d'individus amb tendències radicals i també dels excombatents retornats. De fet, Dinamarca va ser escollida ja el 2008 per la Unió Europea com a país pilot en programes de desradicalització.

També al Regne Unit funciona des del 2012 un esquema d'aquest tipus, Prevent, bolcat en la prevenció.

Encara que pugui semblar paradoxal, països com l'Aràbia Saudita i el Pakistan, bressol i escola de les ideologies que han donat pas al gihadisme de caràcter modern, també tenen potents programes dirigits a frenar la radicalització dels seus. Encara que, de nou, la seva eficàcia està per ser demostrada.

Projecte europeu a Espanya 

A Espanya, el Reial Institut Elcano té previst llançar al setembre un projecte, en el marc de la Unió Europea, per investigar formes eficaces, ètiques i innovadores per acabar amb la radicalització lligada a l'extremisme, i en què participaran institucions i forces de seguretat de 18 països.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Un objectiu generalitzat és posar fi al problema a les presons, on la confluència de delinqüents i radicals ofereix el caldo de cultiu ideal. Allà, com en altres casos, són determinants el paper d'imams moderats, capaços de desmuntar amb arguments teològics les falsedats dels extremistes i d'oferir una visió alternativa de l'islam, dels psicòlegs i, sobretot, de l'entorn més pròxim: la família i els amics. Arribar a ells, en comunitats freqüentment marginades, no és una tasca senzilla, ni gens ràpida.