Terroristes generació 2.0

Un dels elements dels atemptats del 17-A que més ha xocat ha sigut l'extrema joventut dels perpetradors. Si exceptuem el presumpte líder i inspirador intel·lectual –l'imam, de 44 anys- els altres 10 victimaris identificats, morts o detinguts, són tots joves: tres són adolescents menors de 18 anys (tots de 17), abatuts a Cambrils; quatre són joves (de 19, 21, 22 i 24 anys), incloent-hi el conductor de la furgoneta que va causar la massacre i abatut a Subirats, el ferit greu de l'explosió d'Alcanar i els altres dos abatuts a Cambrils; els tres restants són joves adults (de 27, 28 i 34 anys), detinguts a Ripoll. La mitjana d'edat és, doncs, de 22,6 anys (19,5 si comptem només els que van participar directament en els atemptats).

Segons les dades facilitades pels mitjans de comunicació, la majoria van néixer a Ripoll de pares marroquins o van arribar a la localitat en la seva etapa infantil: van créixer, doncs, a Catalunya, i es podrien agrupar dintre del que es considera –malgrat ser un terme discutit- 'segona generació' (fills de pares estrangers nascuts al país d'acollida) o 'generació 1,5' (nascuts al país d'origen i immigrats durant la minoria d'edat). Tot i que encara no hi ha dades clares, sembla que la majoria han cursat o estaven cursant estudis secundaris o professionals, treballaven i vivien aparentment una situació normalitzada.

Si comparem aquestes dades amb les dels autors de l'atemptat de l'11-M del 2004 a Madrid, apareixen diferències significatives. L'edat mitjana en el moment de cometre l'atemptat dels 13 morts a Leganés o condemnats és de 30,8 anys. Tots els morts tenien més de 25, i entre els condemnats només consta un jove de 21. La majoria eren emigrants de primera generació, és a dir, van arribar a Espanya com a majors d'edat -joves o joves adults- pels seus propis mitjans, no acompanyats per familiars, i no van cursar estudis bàsics o mitjans al nostre país, encara que diversos van fer estudis universitaris a Espanya i en altres països europeus.

En la trentena en l'atemptat de l'11-M

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així doncs, sembla que hi ha diferències generacionals significatives entre els victimaris de l'11-M i els del 17-A. Els primers estaven en la trentena i pertanyien a la 'generació 1.0' en un doble sentit: perquè havien emigrat com a majors d'edat i perquè formaven part de la primera generació digital, que he denominat 'generació @' o 'arrova', és a dir, la generació digital educada a través dels videojocs, del correu electrònic, del xat, i dels telèfons cel·lulars (amb què van detonar les mortíferes bombes d'Atocha). Els perpetradors del 17-A del 2017 són joves en la vintena pertanyents a la 'generació 2.0', també en un doble sentit: perquè van néixer o es van criar entre nosaltres i perquè pertanyen a la segona generació digital, que he denominat 'generació #' o 'hashtag', educada a través dels 'smartphones', de Facebook i de Youtube; és possible que la seva radicalització, a més de la influència de l'imam, es gestés a les xarxes socials (on el gihadisme ha trobat un poderós caldo de cultiu).

Serà necessari analitzar aquestes diferències en profunditat per entreveure què hi ha de continuïtat i què hi ha de ruptura entre les dues generacions. I sobretot per trencar l'espiral de l'odi i evitar que segueixi causant mal.