L''efecte Trump'

Entre les conseqüències del govern erràtic i demencial de Donald Trump n’hi ha una que fins fa poc era impensable: ha fet bo George W. Bush. O, dit d’una altra manera, ha aconseguit que el prestigi de Bush fill sembli intacte. No fa ni 15 anys, Bush era el president més odiat; mig món es manifestava pel no a la guerra i ningú, excepte el trio de les Açores, s’empassava les mentides sobre les armes de destrucció massiva. Fa poc, en canvi, vaig estar a Nova York i en més d’una conversa amb amics va sortir el seu nom. D’acord, deien, les seves decisions eren terribles i s’envoltava d’una cort de sàtrapes (Rumsfeld, Cheney, Karl Rove). Potser era un titella, però com a mínim no era populista, masclista i racista com Donald Trump.  

    

Després resulta que Bush va trencar acords sobre el canvi climàtic que estan en la línia de Trump, i que va mantenir una posició crítica en temes com l’eutanàsia, la investigació en cèl·lules mare o l’avortament que Obama només va poder revertir amb penes i treballs. El més curiós és que la restauració de la popularitat de Bush s’hagi produït per la via de l’art. Un cop retirat, l’expresident s’ha dedicat a pintar retrats. Primer va pintar líders mundials amb qui havia tractat, noms com Putin, el Dalai Lama o Sarkozy. L’èxit, però, li ha arribat amb un llibre de retrats de soldats del seu país, veterans de la guerra de l’Iraq o l’Afganistan, amb ferides físiques o mentals. ¿La qualitat artística? Es pot considerar, sí. Busqueu-los a internet. Algun crític ha dit que té influència de Lucian Freud, però això és fer-li un favor excessiu. En tot cas, per sota hi ha el cinisme de pintar aquells soldats que ell va enviar a l’escorxador de la guerra i en van tornar vius.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

Entre Trump i l’excusa de l’art, doncs, qui ho havia de dir que Bush seria el primer del trio de les Açores a restablir alguna mena de prestigi. De Tony Blair ni se’n parla, i a la Gran Bretanya només se’l cita per acusar-lo de crims de guerra i intentar que el jutgi la Cort Penal Internacional. Pel que fa a Aznar, s’ha afaitat el bigoti i conspira, i el seu mal és que ni tan sols algú com Rajoy li va poder procurar un efecte Trump.